El capitalisme sembla caminar pel cable dels funàmbuls. Qualsevol pertorbació fa perdre un inestable equilibri de forces mantingut controlant tots els petits moviments.
La situació crítica actual ha fet palès un conjunt de mecanismes que desequilibren el sistema capitalista actual.
Els desequilibris poden ser els exposats en els articles:
- Entre estalvi i creixement
- Entre formació i mercat
- Entre el poder econòmic i el dels reguladors
- Entre l’oferta i la demanda
- Entre llocs de treball i beneficis del capital **
- Entre balances de pagaments
- Entre deute públic i deute extern*
- Excedents de capital
- Llocs de treball minvants
Hi ha dos esquemes avui de creixement de la producció i l’ocupació: el keynesià, basat en la despesa i el suport al consum (...) i el del dinamisme clàssic, sustentat en la millora de la confiança, a través de la serietat, el rigor, aplicat a Alemanya.(...)
José Manuel Garayoa, Momentos ‘probusiness’, La Vanguardia 26-11-2010.
Desequilibris en espiral
P. No estem en el mateix entorn de baixos tipus i liquiditat abundant que va propiciar la crisi?
R. Però ara la gent està dedicant aquesta liquiditat no a especular amb actius, sinó moguts per la por, i per això compren deute públic. No perquè pensin que els bons van a pujar un altre 15% o 20%, sinó perquè no saben què fer amb els seus diners i creuen que així, almenys, recuperaran la seva inversió. Sabrem el dia que no tinguem més marge fiscal perquè els tipus es dispararan, els [rics] d'aquest món deixaran de comprar deute, i ara està passant just el contrari.
P. Alguna conseqüència tindrà tota aquesta injecció de diners.
R. (...) Una alternativa és que la gent inverteixi els seus diners en actius d'altres països, i molt d'això estem veient en mercats emergents, com l'Índia, que està patint una clara bombolla al sector immobiliari.
P. Al final és una política amb enormes costos per als altres ...
R. La relaxació quantitativa de facto el que pretén és reduir la desocupació a casa mitjançant un augment de les exportacions. Però això es produeix, efectivament, a costa d'altres. És perillós per a l'economia global perquè, si tothom intenta fer el mateix, l'espiral és devastadora. Crec que no ho portaran tan lluny com perquè hi hagi una volta al proteccionisme, que seria el pitjor escenari de tots i un enrere en la globalització. Però és veritat que sense marge fiscal i tipus al zero per cent, aquesta és l'única opció que et queda.
Alicia González, entrevista a Liaquat Ahamed, "España està hoy como todos los países en la Gran Depresión ", El País 7-11-2010.
