Aquest dia [29-01-2010] comença una espècie de conversió: després de posar durant mesos en que la crisi no drenaria els drets socials, el president Zapatero es va avenir a anunciar les primeres i desastroses retallades. És hora de començar a mimar als mercats, no només als votants. No hi ha més remei: els inversors han començat a atacar als països més endeutats, començant per Grècia, i Espanya és vulnerable per aquesta banda.
El ràpid augment del deute públic ha encès les alarmes dels inversors, que semblen haver perdut la fe en l'economia espanyola. I no obstant això, l’endeutament públic no és preocupant. És el més bais de l'eurozona. Però els mercats saben que les finances públiques són només la punta de d’iceberg: l'enorme deute total arreplegat durant els anys de bonança, públic però sobretot privat, és el que preocupa als inversors; bona part del deute a més és en mans d’estrangers, els quals comencen a dubtar de la capacitat d'Espanya de fer front als seus compromisos.
(...) L’endeutament a Espanya és enorme, després dels anys de 'boom' finançat amb crèdit barat i abundós. Les famílies, les empreses i la banca es van entrampar fins a les celles molt abans que arribés la crisi i el dèficit públic es desboqués. Al voltant de la meitat d’aquest deute públic i provat és a mans d’estrangers: el deute extern és de 1'7 bilions d'euros, gairebé el 170% del PIB, després d'una dècada d’importants dèficits comercials. Pocs països presenten xifres més elevades i en molts pocs casos aquest procés ha estat tan ràpid (...).
(...) els Estats es van veure obligats a rescatar a les entitats financeres i així van evitar una Gran Depressió. (...)
I no obstant [que l'eurozona no es trencarà] els mercats porten setmanes molt nerviosos i han obligat Brussel·les, Atenes, Dublin, Lisboa i Madrid a prendre mesures dràstiques, davant la constatació que el deute públic és probablement la propera bombolla. (...) "Les arrels d'aquesta crisi fiscal són els enormes deutes privats embassats durant anys de tipus d’interès molt baixos i que en països com Espanya són en gran part en mans d’estrangers" (...).
Aquest deute extern caldrà pagar-lo, o refinançar-lo a un major cost. (...)
(...) "Si, com sembla, la crisi serà llarga, llavors serà cada cop més car refinançar el deute, el qual és a tots els recons de l'economia: famílies, empreses constructores i no constructores, bancs i sector públic. I aquí hi juga un paper important un component psicològic: si els mercats es convencen que Espanya tindrà dificultats, lles dificultats arribaran. Així que val la pena persuadir-los que Espanya té capacitat per tornar o refinançar aquest crèdit" (...)
(...) Els bancs i les empreses estan tremendament endeutades. (...) no hi haurà problemes mentre el BCE mantingui la barra lliure de liquidés, però quan això s’acabi es veuran els forats i es coneixerà l'autèntica dimensió del problema en les caixes d'estalvi (...).
(...) la prova de la relativa bona salut financera espanyola és que les famílies i empreses ja han iniciat l'ajust. "El deute és sens dubte excessiu, però està sustentat amb vivendes a Espanya –i una hipoteca és l’últim que es deixa de pagar- i en el cas de les empreses amb actius de qualitat, ja que aquests diners es van dedicar a inversió, no a consumir bojament. No hi ha babaus invertint ni bancs donant diners als babaus" (...).
Un cop més es tracte d'una vella història: "Espanya va créixer per sobre de les seves possibilitats, a base de crèdits, i ara s'han de pagar aquests excessos" (...).
(...) Ni a Espanya ni a Irlanda el deute públic és al nivell del grec, però els mercats saben que aquests dos països tenen enormes deutes privats. I el que succeeix en totes les crisis greus és que el deute privat acumulat abans d'un huracà com aquest s'acaba convertint en deute públic (...).
Claudi Pérez, La deuda externa atenaza a España, El País 28-02-2010.
Les famílies estalvien, el sector públic gasta
(...) En conjunt, el valor total d'estalvi de les llars espanyoles es va situar en 135.925 milions d'euros l'any passat. (...)
L'increment de l'estalvi és una dada positiva perquè és un indicador del "desendeutament". (...) suposa la correcció dels excessos que s'havien comès en els anys del "boom" econòmic. (...)
No obstant això, els experts adverteixen que el procés de desendeutament de les famílies està sent compensat amb escreix per l'increment de l'endeutament del sector públic. El que compte per a la determinació dels tipus d'interès és la suma total de l'endeutament de l'economia. Les xifres més recents del Banc d'Espanya (...) indiquen que l'endeutament exterior es situa en 1,76 bilions d'euros. Es tracte, de lluny, de la xifra més alta jamai assolida per l'economia espanyola (168% del PIB).
Mar Díaz-Varela, El ahorro de las familias alcanza el máximo del 18,8% de su renta el 2009, La Vanguardia 6-04-2010.
