L’excepció de les economies emergents
[Segons la segona reflexió de l’informe de l’OIT] Els pronòstics de tots els organismes internacionals, sense excepció, senyalen que en el curt termini no es preveuen percentatges d’increment del PIB (excepte en països emergents com Xina, la Índia o Brasil) amb capacitat per tirar de l’ocupació.(...)
Joaquín Estefanía, ¿La normalidad?: recuperación sin empleo, El País 27-12-2009.
Refundar i moralitzar el capitalisme
El president del Banc Central Europeu (BCE) Jean-Claude Trichet amb la finalitat de corregir la fragilitat de l’economia de mercat va proposar (...) trencar el model actual i fundar un nou paradigma central en tres eixos fonamentals: la sostenibilitat a mig i llarg termini, la resistència enfront les turbulències i un enfocament sistèmic (...)
El col·loqui a Paris “Nou món, nou capitalisme”(...) cita entre altres mesures (...) una regulació de les remuneracions i la lluita sense pietat contra els paradisos fiscals (...)
Sarkozy va insistir en “refundar el capitalisme, moralitzant-lo”(...)
Sarkozy i Merkel es van conjurar per pressionar als EEUU amb l’objectiu que assumeixi una profunda reforma del sistema financer i el que ells qualifiquen com l’establiment d’un nou ordre mundial, un nou statu quo, en el que es refundin institucions com el G-8, el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Mundial (BM).
Refundar, recrear, reinventar, La Vanguardia, 10-01-09.
Bones idees que no troben professionals capaços
El caos financer resultant d’un capitalisme salvatge és tal que es parla molt seriosament de nacionalitzar alguns bancs, com Citicorp o Bank of America. El problema, molt significatiu, és que no troben a Wall Street professionals financers capaços de gestionar bancs amb criteris diferents d’aconseguir el màxim de guanys trimestrals.
Creences falses
L’ex president de la Reserva Federalla depressió. Arreu ha quedat demostrat que era una creença falsa.
Taxa Tobin
Federico Mayor, Mario Soares, Noam Chomsky, Susan Geroge, Antoni Giró o Juan Tugores figuren entre els signants d’un comunicat a favor de l’aplicació d’un impost que gravi totes les transaccions en divises, en línea amb la proposta del Nobel d’Economia, James Tobin. Els autors subratllen que el mencionat impost contribuiria a incrementar l’Ajut Oficial al Desenvolupament per aconseguir així avançar vers la consecució dels objectius de desenvolupament del Mil·lenni.
Redacció, Manifiesto por un impuesto sobre las operaciones en divisas, La Vanguardia 18-09-2010.
El consell de ministres italià va aprovar ahir un pla d’ajustament per retallar més de 46.000 milions d’euros en el qual s’inclou un impost a les transaccions financeres del 0,15% de cada operació.
Agències, Itàlia aplicarà un nou impost a les transaccions financeres, La Vanguardia 1-07-2011.
França i Espanya van mantenir ahir la pressió política a favor de la proposta de gravar les transaccions financeres internacionals per lluitar contra la pobresa. "No creguin que són simples il·lusions, perquè ho aconseguirem", va afirmar el ministre d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos (...) L’acte tenia com a finalitat donar seguiment a la defensa a les transaccions financeres que van fer el president francès, Nicolas Sarkozy, i José Luis Rodríguez Zapatero, en els seves respectives intervencions en la cimera de dilluns [a l’ONU].
Presión por las tasas financieras, La Vanguardia 23-09-2010.
Una mica d’història
(...) Zapatero va ressuscitar la taxa Tobin , que es va comprometre a defensar en els organismes internacionals.
No es tracta, evidentment, d’una idea nova. La unió Europea ja va aprovar el passat mes de juny la implantació d’una taxa sobre els transaccions financeres internacionals, però va condicionar la seva posta en pràctica a que s’assolís un consens en el si de l’anomenat G-20 (...). Però aquest consens no serà fàcil d’obtenir. En la cimera del G-20 a Toronto (...), els països desenvolupats que millor han capejat la crisi econòmica internacional, com Canadà i Austràlia, i les potències emergents van refusar la iniciativa.
L’idea de la taxa Tobin va sorgir el 1971, quan el premi Nobel d’Economia James Tobin (1918-2002), partidari de John Maynard Keynes, va teoritzar sobre l’aplicació d’un impost sobre els transaccions en els mercats de divises que reduís l’especulació. La iniciativa va ser seguida principalment per grups d’esquerra i antiglobalització, moviments dels quals Tobin es va distanciar en vida. Però, excepte pel moviment antiglobalització, la idea de la taxa va caure en desús fins la primera crisis econòmica internacional.
La situació és ara, quaranta anys després, diferent. I l’aplicació de la taxa que ara es proposa tindria unes altres conseqüències. La primera, segons els que la patrocinen, seria al contribució dels bancs a un fons per prevenir noves crisis. A més, els recursos provinents de la taxa ajudarien a finançar als països menys desenvolupats o en vies de desenvolupament, al mateix que es podrien minimitzar, encara que no és segur, els moviments especulatius. Aquests són els arguments pels quals la idea ha guanyat suports amb la crisi. Els governs de França i Alemanya, per exemple, van ser els primers en recolzar-la. I el Parlament belga ja ha aprovat una legislació favorable. (...)
Però no hi ha consens global. (...) N'hi hauria prou que un grup de països no l’apliquessin per a que la mesura no servís, ja que les transaccions són molt fàcils de desubicar amb la globalització. Per això és necessari un consens global.
Opinió, Tobin y el consenso, La Vanguardia 23-09-2010.
