Paquet problemàtic d'estímuls
El paquet d‘estímuls [d’Obama] es basa en una noció problemàtica: que les persones no pensen en el futur. Que, com autòmats, reben una ‘recompensa’ i llavors se la gasten sense pensar en el que pugui succeir. Els ciutadans d’EEUU estan revaluant les seves expectatives del futur, i això d’un mode bastant raonable. Consideren que les coses no aniran tant bé com havien suposat. Per tant, inclús durant el govern de Bush, no va gastar tant com esperaven els teòrics quan els van oferir estímuls. Ara saben que per tenir confiança necessiten senyals més serioses d’estabilitat, com una política governamental menys discrecional, un sistema basat en regles i una fiscalitat predictible.
J.M.G., entrevista a Amity Shlaes, “El plan de Roosevelt no funcionó”, La Vanguardia 22-02-2009.
Desembolicar la troca
(...) seria millor tornar al principi i examinar la naturalesa del problema, per entendre millor la causa d’aquest endarreriment [en els resultats de les mesures preses pel govern]. En realitat, el problema de treure les nostres economies d’una crisi que amenaça amb convertir-se en una depressió es descompon en tres objectius que es destorben entre ells.
El primer és el de mantenir l’economia en marxa, tractant de compensar la debilitat de la demanda mitjançant la política fiscal; és l’únic objectiu que s’ha assolit fins ara.
El segon objectiu és repartir de manera tolerable les pèrdues causades pel final de la bombolla immobiliària. Per simplificar: si algú s’ha compromès a comprar en cent una casa que avui val cinquanta, qui corre amb la pèrdua? Si el banc embarga al promotor, és aquest qui paga; si l’Estat finança al propietari és aquest qui hi perd; si el propietari o el promotor deixen de pagar, és el banc.
(...) d’això es tracte quan parlem de fixar un preu per a la compra d’actius per part de l’Estat. Es tracta, per descomptat, d’un assumpte espinós (...) la cerca d’un criteri impecable per repartir les pèrdues entra en conflicte amb la urgència de reanimar el sistema financer per mantenir l’economia en marxa.
El tercer objectiu, especialment important en el cas espanyol, és transformar l’economia. Ara s’haurà d’escometre aquest canvi sense nous recursos, ja que aquests aniran dirigits a mantenir la despesa, el que implica fer més poliesportius i no més laboratoris: és per això que el primer objectiu i el tercer es destorben entre ells.
Alfredo Pastor, Los tres frentes, La Vanguardia 22-02-2009.
Articles relaciontas: L'economia científica, Nou paradigma ..., Per manca d'una teoria apropiada
Articles relaciontas: L'economia científica, Nou paradigma ..., Per manca d'una teoria apropiada
