(...) dotzenes d’investigadors del Govern (...) estan efectuant autòpsies en les entitats creditícies que han fet fallida a EUA. Les seves troballes dibuixen un increïble endarreriment de passos en fals administratius i fallades regulatòries.
En un banc darrera l’altre, els forenses estan descobrint que els reguladors estatals i federals sabien que les entitats creditícies estaven participant en pràctiques empresarials perilloses, però no van intervenir fins que va ser massa tard. Al [banc] Haven Trust (...) els reguladors van fer sonar l’alarma sobre les llibertines normes de concessió de préstecs (...). Malgrat de les advertències –les quals es remunten al 2002-, ni la directiva del banc ni els reguladors van prendre mesures. Històries per l’estil han tingut lloc en entitats creditícies des de Maryland fins a Califòrnia.
(...) Donat que una altra ona de fallides bancàries es perfila a l’horitzó, els legisladors barallen diverses mesures que reforçarien els finances dels bancs i limitarien la seva capacitat per prestar de manera impulsiva diners a sectors arriscats com el de la construcció. Els banquers al·leguen que aquestes mesures no només perjudicarien les seves empreses, sinó també a l’economia en general, ja que estrangularien l’afluència de crèdit just ara que el creixement es comença a reanudar. (...)
Donades les relliscades del passat, alguns es pregunten si els inspectors identificaran els nous problemes a temps. Dels 8.100 bancs del país [EUA], uns 2.200 (...) superen de sobres els llindars de risc que normalment donarien peu a un major escrutini per part dels gestors i reguladors (...)
Molts inspectors bancaris reconeixen que es van refiar que els bons temps per als bancs serien perdurables. També admeten que, en determinats moments, es van resistir a prendre mesures quan els problemes van sortir a la llum, per por a desestabilitzar el mercat de la vivenda i a l’economia.
Llavors, com ara, els grups de pressió de la banca es van oposar ferotgement als intents de controlar els bancs, com les directrius de 2006 (...). “en el moment culminant del ‘boom’ econòmic, prendre una postura de supervisió agressiva i dir-li a la gent que deixi de prestar diners és quelcom una mica difícil de fer”.
(...) Els inspectors de Haven “no sempre han actuat d’acord amb els senyals d’alarma” (...).
Però els executius bancaris i alguns reguladors temen que, després del lalrg període de supervisió poc estricta (...), els reguladors castiguin amb massa severitat. El repte (...) és aconseguir un equilibri entre una supervisió rigorosa i una regulació opressiva. La mà dura podria dissuadir als bancs a prestar diners.
Eric Dash (NYT), El peligro estaba a la vista, El País 29-11-2009.
Rato i l’FMI
La polèmica a compte del pas de Rodrigo Rato, el ex gerent de l'FMI, exministre d'Economia d'Aznar i ara president de Cajamadrid, és l'aportació espanyola al debat. Certament, el Fons no es va assabentar que venia la gran crisi. És més, presagiava un paradís de finances segures.
(...) Rato (...) en la seva breu i controvertida etapa com a primer directiu de la institució hi va haver coses que sí va veure (...). Als pocs mesos d'instal·lar a Washington, un informe del Fons va alertar sobre l'assumpte i va demanar l'eliminació de les desgravacions a la compra de l'habitatge.
L'exministre va arribar a donar-li suport públicament.
(...) Rato (...) en la seva breu i controvertida etapa com a primer directiu de la institució hi va haver coses que sí va veure (...). Als pocs mesos d'instal·lar a Washington, un informe del Fons va alertar sobre l'assumpte i va demanar l'eliminació de les desgravacions a la compra de l'habitatge.
L'exministre va arribar a donar-li suport públicament.
