EUA i Japó
Mar Gallardo (...) contraposa la “obsolescència” de la indústria nord-americana en quant a models –grandíssims- i la seva desentesa per la recerca i el desenvolupament (I+D) a “l’agressivitat” i a la “visió per proposar models molt més atractius des del punt de vista del medi ambient” dels fabricants japonesos (...).
Serafí del Arco, Arranca el motor de las fusiones, El País 7-07-2009.
Els tres grans badocs
GM, Ford i Chrysler, ‘les tres grans’ de Detroit, van inundar el mercat de cotxes devoradors de gasolina, sense adonar-se que els seus clients estaven cada cop més interessats pels eficients utilitaris (...).
Sandro Pozzi, La caída del rey del automóvil, El País 7-07-2009.
Obsolescència de l'obsolescència planificada
És una trista ironia que l’empresa que va inventar “l’obsolescència planificada” –la decisió de fabricar automòbils que caiguessin a trossos al cap d’uns anys, per a que el client hagués de comprar-ne un de nou- ara s’hagi quedat obsoleta. Es va negar a fabricar els automòbils que volia el públic, cotxes que consumissin poc, que fossin tot el segurs que fos possible i que fossin increïblement còmodes de conduir (...).
GM va lluitar obstinadament contra les normatives mediambientals i de seguretat. Els seus executius van ignorar arrogantment els cotxes “inferiors” procedents de Japó i Alemanya, que es van convertir en el patró or dels compradors d’automòbils. I estaven entestats en castigar als seus treballadors sindicalitzats, per la qual cosa van acomiadar a milers d’aquests sense més raó que la de ‘millorar’ els resultats (...).
Michael Moore, Adiós, GM, El País, 7-07-2009.
