Però a mig i llarg termini, molts d’aquests llocs de treball es perdran, ja que el que fan actuacions com les del Govern francès és evitar les necessàries reformes de la indústria europea de l’automòbil, en la qual hi ha un excés de capacitat de producció.
Quan, com en el cas que comentem, l’actuació de l’Estat es dirigeix a mantenir el statu quo i a frenar les reformes que precisament la crisi fa més necessàries, s’està actuant amb una visió molt miop(...)
Si la crisi persisteix (...) és de témer que l’exemple de Sarkozi (...) ens condueixi a un sistema econòmic apuntalat sense to ni so (...) sense uns paràmetres clars de perquè es fan les coses i quines van a ser les conseqüències a mig i llarg termini.
Fina ara s’havia defensat de forma generalitzada que la competència lleial entre les nacions era una font de riquesa i de prosperitat.
Joaquim Muns, Sarkozy abre la caja de pandora, La Vanguardia 15-02-2009.
[Fabricar automòbils que ningú vol] És un malbaratament que entorpeix la substitució de les velles tecnologies ineficaces per les noves i eficaces que sí generen llocs de treball.
(...) quan vegem que, per més que els subvencionem, al final ningú compra determinats automòbils americans, per exemple, els sindicats començaran a demanar que restringeixin les importacions d’automòbils asiàtics, i aquest proteccionisme seria el principi –sempre ho és- d’una llarga recessió.
Lluís Amiguet, entrevista amb Finn Kydland, “Lo ineficaz debe quebrar para que no quiebre el sistema”, La Vanguardia 4-12-2009.
