Intervenció ineficaç del govern


La història de l’economia espanyola del darrer segle és una interminable lluita entre les tendències i polítiques fortament intervencionistes de pràcticament tots els governs, sense distinció de colors, i els esforços de la societat, o la majoria d’aquesta, de deslliurar-se d’aquesta constant interferència governamental en la vida econòmica dels ciutadans. (...)
La mentalitat dels governs de la democràcia  (...) ha continuat sent intervencionista en la vida econòmica (...).
El resultat més negatiu d’aquesta ingerència dels poders públics (..) és el progressiu deteriorament de la competitivitat relativa de l’economia espanyola. (...)
El cost de la intervenció i regulació excessives és l’ineficiència, la carestia i la manca de competitivitat. (...)
(...) Crec que hi ha tres raons fonamentals per les quals les reformes s’estan fent malament. En primer lloc, perquè es fan a contracor, sense convenciment. (...)
En segon lloc, les reformes escomeses són poc profundes, amb alguna excepció en el camp financer. (...) En tercer lloc, i més important, totes aquestes reformes s’han d’inserir, per ser plenament eficaces, en el marc més ampli d’un canvi de la mentalitat econòmics del país, pel qual la llibertat econòmica, la creativitat i l’eficàcia jurídica siguin els pilars sobre els quals es pugui assentar l’actuació dels agents econòmics.
Difícilment les mesures aïllades que es promouen tindran eficàcia si l’activitat creadora de riquesa, i per tant de llocs de treball, es continua presentant en llibres de text, mitjans de comunicació i influents fòrums socials com una activitat permanentment sota sospita. Aquest país, començant pel seu president, no pot viure en la contradicció de fomentar una ideologia social i practicar l’oposada en el terreny econòmic. Aquest és un enfocament totalment disfuncional. Per això la reforma més important del país és crear un potent marc de llibertat econòmica i estendre’l a tots els àmbits de la vida de la societat espanyola.
Joaquim Muns, La economía española debe soltar amarras, La Vanguardia 31-10-2010.