Enron i els seus auditors


[Enron] Era, ara ho sabem, una torre de paper amb una impressionant façana. L’ona expansiva no només amenaça la supervivència dels seus auditors, Arthur Andersen, sinó que està desestabilitzant els propis fonaments en els quals s’assenta la maquinària dels mercats financers nord-americans (...)
La majoria d’observadors (...) opina que Andersen no va destapar el muntatge degut a que l‘hauria suposat la pèrdua d’Enron com a client, la qual cosa es considera un anatema en el negoci de les auditories(...)
Els auditors es deuen en teoria al públic el qual confia en la seva certificació de comptes abans de comprar accions, però qui els paga són les empreses les quals auditen, amb les que freqüentment tenen una relació doble i incestuosa, com auditors i com a consultors, la qual posa en dubta la seva independència(...)
“En les corporacions d’aquest país [EEUU] no es premia el bon treball sinó a qui genera guanys. A més els socis auditors (...) no tenen un sou fix, sinó que cobren en base als clients, i ningú vol desfer-se dels seus clients confrontant-los amb una mala comptabilitat”, diu Dirk Lorentzen, advocat especialista en litigació comercial(...).

Ingressos d’Arthur Andersen
(milions de dòlars, 2001) per àrea de negoci
Assegurances i Assessorament
4.270
Assessoria Fiscal i Legal
2.980
Consultoria
1.710
Auditoria
390
TOTAL
9.340

Rosa Towsend, “¡Es la confianza, estúpido!”, El País 20-01-2002.

Altres articles sobre ENRON: