L’economia real i la financera estan totalment separades. (...) Els mercats financers més aviat són com un casino, un joc professional, no un mecanisme per a l’assignació eficient del capital. Hem d’explicar que les borses no són institucions econòmiques tan importants.
[les propostes per millorar el govern de les empreses després dels escàndols financers] no van dirigides a l’origen real el problema. L’origen real del problema, si haguéssim d’identificar una sola causa, és la simplificació excessiva que s’ha fet de com funcionen els mercats. L’avarícia és la motivació dominant de tot això. Les institucions han de girar al voltant d’aquesta suposició: l’avarícia predomina en tot. Quan dius que l’avarícia està bé, comences a atraure a especuladors, poca vergonyes i murris. (...)
La gent ha de crear empreses per tenir un bon negoci, no com un vehicle del mercat de valors. Les empreses tenen a veure amb clients i productes, no amb el valor per a l’accionista. Els directius de les grans empreses són empresaris, no financers.
(...) L’estructura que avui és insostenible és la nord-americana, no l’europea.
(...)Els mercats formen part de la cultura i el context històric al que pertanyen. Reproduir una economia de mercat sens aquest context és un error garrafal.
Luis Aparicio, entrevista a John Kay, “Las bolsas no son instituciones económicas tan importantes”, El País 9-12-2003.
