De les administracions públiques


El poder polític no cumpleix compromisos ni lleis
La Generalitat ha reduït el pressupost de les universitats públiques pel 2010 de 1.042 milions d’euros a 905,2 milions. A més, les universitats perdran els fins 60 milions d’euros a repartir entre totes pendents des de 2009. Aquests diners eren dintre del finançament per objectius de l’any passat.
M. Gutiérrez, La Generalitat no pagarà los 60 millones que pactó con las universidades, La Vanguardia 22-09-2010.

L’Ajuntament de Badalona ajornarà els pagaments de la majoria dels seus proveïdors fins com a poc principis de l’any que ve. (...)
(...) els tècnics municipals estan elaborant una llista de prioritats amb la finalitat que les tensions de liquidés de l’Ajuntament repercuteixen el menys possible en els professionals més afectats per la difícil situació econòmica. "També estem ultimant una programació de pagaments que garantirà els sous, la Seguretat Social...". Segons altres fonts municipals, el Consistori ja ha iniciat converses amb els subministradors de major envergadura per a que els endarreriments no alterin el funcionament de l’Administració.
(...) es tracta d’una situació que serà generalitzada entre els ajuntaments espanyols i que té el seu origen en el decret llei contra la crisi econòmica del Govern, del mes de maig, que diu que el 31 de desembre els ajuntaments no poden tenir deutes de tresoreria amb els bancs.
Luis Benvenuty, Badalona aplaza el pago a sus proveedores para hecer frente a las pólizas, La Vanguardia 23-09-2010.

L’Estat s’ha menjat els superàvits de la Seguretat Social
La bonança econòmica, les noves onades de cotitzants i una estructura demogràfica d’una jove població espanyola van poder generar superàvit [en el sistema de pensions].
En els darrers quaranta anys els balanços de la Seguretat Social espanyola han registrat excedents que es van anar incorporant al pressupost públic de cada any. (...) Si aquests superàvits s’haguessin capitalitzat al tipus d’interès legal, els fons acumulats assolirien el 38% del PIB, és a dir, 400.000 milions d’euros. L’obertura, només a partir del 2000, d’un Fons de Reserva, destinat a acumular una part o la totalitat dels excedents de la Seguretat Social, ha permès assolir 60.022 milions d’euros a finals del 2009, un 5,7% del PIB. Per tant, el desfasament entre l’import que hi ha reservat i el fons que la Seguretat Social hauria d’haver acumula si s’haguessin capitalitzat des de l’inici els excedents, equivalen a n terç del PIB, 340.000 milions que s’haurien de retornar a la Seguretat Social en concepte de superàvit arravatat pels pressupostos generals de l’Estat.
Anton Gasol, Hagamos memoria, La Vanguardia 9-12-2011.