Dues vegades per setmana durant tot el mes d'agost, unes 20 persones es reunien en el Ministeri de Defensa grec. Alts càrrecs de la Marina grega, juristes, assessors econòmics i funcionaris de l'Estat, s'asseien al costat de directius de la constructora de submarins alemanya Thyssenkrupp Marine Systems (TKMS) i els seus socis d'Abu Dhabi Mar (ADM).
Les negociacions, que encara continuen, tenen per objecte establir quan i com pagarà Grècia els milions d'euros per la compra de submarins alemanys, a més de decidir el futur de la drassana grega de Skaramangas, amenaçada per la fallida. Paradoxalment , les negociacions han d'assegurar que Atenes signi un nou contracte per a la compra de nous submarins. Tot això enmig de la pitjor crisi econòmica de la història del país.
Els detalls d'un negoci que dura ja diversos anys, la venda d'armes d'Alemanya a Grècia, han arribat a l'opinió pública alemanya en els últims mesos. Mentre el Govern d'Angela Merkel aprovava ajudes de 22.400 milions per contribuir al rescat de Grècia, els fiscals de Munic començaven a investigar intermediaris alemanys que haurien pagat milions d'euros a polítics grecs per assegurar-se la venda de submarins. La investigació, que va començar al maig, se centra en un contracte de Berlín a Atenes l'any 2000 per la compra de sis submarins.
Però la història continua. Tot i la situació desoladora en què es troba Grècia, Alemanya (i en part França) volen seguir venent armament. I Grècia sembla disposada a comprar-lo.
Amb 133.000 soldats, Grècia té el major exèrcit dels països de l'OTAN en proporció als seus habitants (...). Cap país d'Europa inverteix tants diners per càpita en armes com Grècia. En l'última dècada es calcula que ha gastat 50.000 milions d'euros en Defensa.(...), Grècia ha estat el cinquè major comprador d'armes en el món entre 2005 i 2009.
"Les empreses alemanyes, franceses i nord-americans guanyen amb aquests nous contractes amb Grècia. Precisament els governs d'aquests països, que en el passat maig van acudir al rescat del país de la fallida, argumenten que ha d'estalviar tot el possible", denunciava el passat 1 agost investigació de Florian Hassel publicada al diari alemany Welt am Sonntag.
"Hi ha diverses raons que expliquen per què Grècia segueix comprant armes, en aquest cas submarins" (...).
Existeixen també raons històriques. Durant el període de la guerra freda, tant Atenes com Ankara obtenien els seus armes com a part de l'ajuda militar o gràcies a préstecs a llarg termini amb interessos avantatjosos. (...)
(...) La drassana de Skaramangas és la més gran de la Mediterrània. No obstant això, ve registrant pèrdues des dels anys vuitanta pel fet que japonesos, xinesos i coreans produeixen a preus inferiors. A finals dels anys noranta treballaven aquí 2.000 persones, i diversos milers més en tasques de transport.
Per assegurar aquests llocs de treball davant la fallida imminent, Atenes va cedir a una oferta d'Howaldtswerke-Werft (HDW), una empresa de Kiel subsidiària de l'alemanya TKMSy sòcia de la també alemanya MAN Ferrostaa. En el tracte, tancat l'any 2000, Grècia es comprometia a comprar quatre submarins per un valor de 1.850 milions, i els alemanys es comprometien a rescatar (...) L'agència estadística Eurostat va informar el responsable de Finances de la UE que Atenes havia emmascarat durant anys el seu dèficit, en particular pel fet que entre 1997 i 2003 el país va gastar en armes 9.000 milions d'euros més que abans. Moltes armes havien estat comprades gràcies a crèdits internacionals i els deutes havien estat ocultats.
Malgrat l'escàndol, Grècia va seguir comprant armament, encara que va retardar els pagaments. A finals de setembre de 2009, TKMS va anul·lar tots els contractes amb Grècia i va declarar que ja no seria responsable de la drassana helénica. (...)
(...). A final de comptes, els que haurien d'aportar més per al seu rescat serien Alemanya i França, per això, els negocis d'armes havien de seguir sense detriment.
El pla de rescat comportava una curiosa paradoxa: obligava a Grècia a estalviar en Defensa, però al mateix temps li exigia respectar els contractes amb les empreses d'armes. Aquest acord va ser denunciat per Daniel Cohn Bendit, diputat dels Verds al Parlament Europeu, en un discurs a Brussel·les. "La culpa de la corrupció política a Grècia és de tots", va dir Cohn Bendit a crits. "Hem de prendre una iniciativa per al desarmament de Grècia i Turquia (...) Som uns hipòcrites. En els últims mesos, França ha venut sis fragates a Grècia per 2.500 milions d'euros, i helicòpters per 400 milions; Alemanya va vendre a Grècia sis submarins per un total de 1.000 milions d'euros. Li prestem diners perquè ens compri armes " (..)..
El problema, però, no és només que un país tan endeutat segueixi signant contractes tan enormes amb els mateixos països que l’estan rescatant. L'assumpte és que contractes d'aquesta magnitud deixen ampli marge a la corrupció. I és el que, segons els fiscals de Munic, ha passat amb els submarins alemanys. "El mercat d'armes és per si mateix una incubadora de corrupció, amb enormes quantitats de diners movent-se i la necessitat de mantenir tot en secret", explica Nick Witney, expert de Defensa en el Consell Europeu per a les relacions internacionals. (...)
Les autoritats gregues estan investigant paral·lelament tots els contractes d'armes realitzats per Atenes en els últims 10 anys, per un total de 16.000 milions d'euros, per establir, entre altres coses, si el país va pagar massa o acceptar contractes per armes que no necessitava.
(...) El passat 18 de març, els ministres de Defensa i Finances grecs van signar amb TKMS i els seus nous socis d'Abu Dhabi Mar un acord base sobre la drassana de Skaramangas, que vincula una altra vegada vells deutes a nous submarins. El contingut d'aquest contracte ha estat publicat en Welt am Sonntag. En virtut d'aquest document, Grècia no només acceptarà tots els submarins que ja han estat construïts, sinó que es compromet a comprar-ne dos més, de la mateixa classe, per un import de 1.000 milions d'euros.
Laura Lucchini, ¿Rescatar a Grecia para seguir vendiéndole armas?, El País 26-09-2010.
