La bombolla d'Internet
Davant l'intens escepticisme que envolta les noves tecnologies després de l'esclat de la bombolla, Hal R. Varian, catedràtic de la Universitat de Berkeley i un dels màxims experts mundials d'Internet, convida a la calma. En la seva opinió, totes les xarxes, des de la ràdio fins el telèfon, han hagut de patir abans de tenir èxit. (...)
Ja vaig dir en els meus llibres, fa tres anys, que el boom d'Internet patiria una desacceleració, igual que altres èxits del passat. (...) És cert, hi va haver expectatives exagerades sobre guanys futurs (...).
Piergiorgio M. Sandri, entrevista a Hal R. Varian, "La burbuja de Internet ya la vivieron la radio y el teléfono", La Vanguardia 29-09-2002.
Orgia irracional de les .com
Fa pocs dies va fer 10 anys que l'índex tecnològoc Nasdaq Composite, creat a EUA el 1971, arribés al seu màxim històric i superés els 5.000 punts; avui cotitza a menys de la meitat. En ell operen els 100 primers valors de les empreses d'alta tecnologia que a partir de 2000 van iniciar una devallada tan poderosa com abans havia estat la seva espectacular pujada. Aquest mes es començava a punxar la bombolla de les anomenades empreses 'puntocom', que llavors eren el futur a traves dels desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
(...) Algunes persisteixen com vencedores, altres s’endormisquen en el mercat i altres han desaparegut amb la mateixa velocitat que van arribar. A Espanya, l'esclat d'aquella bombolla està associat a Terra, una filial de Telefònica (...) que va nèixer el 1999 i sortir a Borsa amb una cotització de poc més d'11 euros l'acció, que pocs mesos després es va posar a 157,6 euros l'acció, que va comprar el portal Lycos per més de 13.000 milions d'euros (i el va haver de vendre quatre anys després per només 80 milions) i que va finalitzar la seva vida a poc més de tres euros. Terra va arribra a ser una de les quatre primeres empreses espanyoles en valoració borsària, sense haver obtingut mai beneficis.(...)
L'origen de l'actual crisi mundial està en aquell orgia irracional de diners, en la curta recessió que va acompanyar la seva caiguda, en els escàndols de l'Amèrica corporativa com Enron, que es van encadenar a la desaparició de centenars de milers de 'puntocom', i en els atemptats terroristes del 11-S de 2001 que van multiplicar la incertesa de la conjuntura i que van fer que el president de la Reserva Federal (Fed) (...) baixés la guàrdia injectant liquidés en el sistema i baixant el tipus d'interès. Una política monetària laxa en un ambient de desregulació desaforada va generar el caldo de conreu per l'abús permanent.
¿Es poden repetir els esclats de bombolles de diferent naturalesa, o la seva seqüència històrica ha permès entendre els seus efectes nocives? Kindleberger o Galbraith, entre altres, opinen que la memòria en assumptes financers és extremadament fràgil i que dura, com a màxim, 20 anys, el que hi ha entra la il·lusió i la desil·lusió. Aquesta vegada el cicle va ser més curt i gairebé una dècada més tard d'aquells esdeveniments va sorgir l'esclat de les hipoteques 'subprime', epicentre de tot el demés que està succeint.
Joaquín Estefanía, Década 'puntocom', El País 21-03-2010.
