Una ratxa de rumors sobre irregularitats comptables va fer baixar notablement tota la borsa d’EEUU (...) a Wall Street hi ha una veritable crisi comptable (...) si el llenguatge financer bàsic que les companyies empren per comunicar els seus resultats empresarials és defectuós, s’ha de qüestionar quina és la credibilitat dels beneficis presentats.
El boom de la borsa dels 90s es va basar en una inflada dels beneficis empresarials. Però que passaria si al menys una part d’aquests era un miratge? No hi ha dubte que els titulars de beneficis durant el període del boom eren amplificats (...) L’augment dels beneficis presentats era finalment insostenible (...) els beneficis no poden créixer més despresa que el conjunt de l’economia durant un llarg període de temps.
Per a les persones del carrer, pot semblar estrambòtic que el sistema financer hagués tancat el ulls a aquest estat de coses. Però dintre del boom de la borsa, va esdevenir molt difícil pels inversors mirar críticament els resultats de les empreses.
Tots ho sabíem (...) però tots varem ignorar coses (...) els inversors institucionals no podien permetre’s ser escèptics durant la bombolla borsària ja que la venda d’accions hauria perjudicat els seus resultats a curt termini. El comportament racional no era premiat, hauria rendit poc.
Richard Waters, Coming clean, Financial Times 2-02-2003.
