La bombolla de les tulipes a Holanda el 1.737 es considera com la primera documentada. La del té a la Xina deu ser la darrera.
Durant la dècada passada, quan el país va tornar-se boig pet tipus de té que creix a la regió, conegut com Pu’er (...) els ciutadans xinesos van invertir els seus estalvis en (...) Pu’er.
Però això va ser abans que l’enfonsament del mercat del té convertís en indigents a milers d’agricultors i comerciants, i ensenyés al país una amarga lliçó sobre la credibilitat, la cobdícia i els perills de les bombolles especulatives.
(...) Entre 1999 i 2007, el preu del Pu’er (...) es va multiplicar per 10(...) fins caure en picat fins molt per sota del preu anterior a la pujada.
“Per aquí se solia dir que és millor estalviar Pu’er que estalviar diners”(...)
El té fermentat no és ni de lluny l’única febre inversora que ha escombrat la Xina durant els anys d’expansió econòmica. La classe mitja urbana ha especulat principalment amb accions i propietats immobiliàries, fent pujar els preus fins nivells estratosfèrics abans que les exportacions es desplomessin, el creixement es alentís i centenars de milers de milions d’euros de beneficis incerts s’esfumessin al llarg del darrer any.
(...) una camarilla de compradors manipuladors va monopolitzar el mercat del té i va dur els preus a nivells rècord(...)
Quan les xifres van assolir nivells absurds durant la passada primavera, els compradors van vendre les seves existències i van desaparèixer(...)
L’ascens i caiguda del Pu’er és, en part, un reflex de la manca tant d’oportunitats per a la inversió com de supervisió governamental en la Yunnan rural, així com de l’abundor de diner en metàl·lic entre els experts de les grans ciutats.
Andrew Jacobs, La burbuja estalla en el antaño boyante mercado del té, El País-NYT 20-01-2009.
