Molts símptomes
(...) Fernando Trías de Bes ha batejat com a síndrome del neci al conjunt de símptomes que pateixen els que entren en espirals especulatives, en les temudes bombolles [en les quals tots hi podem caure], ja que la temptació de guanyar diners és universal.
(...) [En el seu llibre] ‘El hombre que cambió su casa por un tulipán’ recorda que gairebé tot estava inventat, des del comerç de futurs fins la titulació dels deutes.
(...) En el cas de la Companyia dels Mars del Sud d’Anglaterra el 1711, el govern va canviar el deute públic per accions d’aquesta companyia (...). L’especulació va ser salvatge i només es va desplomar a l’enfonsar-se la companyia bessona amb la qual França es va desfer del deute públic.(...)
Excés de confiança, engany consentit o autoengany, enveja del benefici aliè, lògica irracional, confusió entre valor i preu, no reconèixer que no se’n sap, presa d’excessius riscos i tardança en assumir la pèrdua són els símptomes eterns, diu, de la síndrome del neci.
Justo Barranco, El síndrome del necio, La Vanguardia 7-07-2009.
La normalitat: créixer poc
(...) tot miracle [de l’economia] esdevé per superar una desgràcia prèvia, per la qual cosa quan una economia deixa de ser desgraciada, llavors madura i s’acaba el miracle. Llavors t’has d’acostumar a la normalitat econòmica: a créixer poc.
Aquí hem passat del miracle al malson ja que el final del miracle degut a la maduració de l’economia ha coincidit amb el final d’altres ‘miracles’ econòmics que, en realitat, eren meres bombolles globals.
Lluís Amiguet, entrevista a Josef Janning, “Espanya debe ir al colegio o a la cola del paro”, La Contra, La Vanguardia 28-04-2009.
(...) massa gent en massa llocs alhora va creure massa temps que la vivenda no baixaria mai de preu. (...) Només consultant les sèries temporals de preus de qualsevol país hauria vist que les vivendes també baixen.
Lluís Amiguet, entrevista amb Finn Kydland, “Lo ineficaz debe quebrar para que no quiebre el sistema”, La Vanguardia 4-12-2009.
Mercat de Futurs
Gary Gensler, president del Mercat de Futurs de Primeres Matèries (CFTC, sigles en anglès), va explicar als senadors que havia ordenat als funcionaris de la CFTC que dissenyessin totes les opcions possibles sota la seva autoritat actual per impedir una altra escalada de preus. (...) va afegir que els inversors financers, els fons d’índexs i altres agents havien contribuït a la bombolla d’actius de l’any passat. Els preus rècord de tots els productes, des del cotó, el blat i el moresc fins el petroli van alimentar l’any 2008 les queixes sobre els abusos especulatius.
Christopher Doering, Indicios de una nueva burbuja de petróleo, La Vanguardia 7-07-2009.
