Aclarint les coses
Socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis és més preocupant que les conseqüències de nacionalitzar els bancs.(...).
No confonguem salvar als banquers i als accionistes amb salvar als bancs. Estats Units podia haver salvat als bancs, i haver-se oblidat dels accionistes, per molt menys del que s’ha gastat.
(...) Donar diners als bancs no ha ajudat als propietaris d’habitatges: cada cop hi ha més desnonaments. Permetre que AIG fes fallida potser hauria perjudicat a algunes institucions importants pel sistema, però bregar amb això hauria estat millor que apostar més de 150.000 milions de dòlars i esperar que una part d’ells vagin a parar on fan falta.
Joseph E. Stiglitz, La manera de no recuperarse, El País 29-03-2009.
Jocs massa importants
Si les notícies són certes, el pla de rescat bancari [d’Obama] constarà de dos elements principals: la compra per part del Govern d’alguns actius bancaris amb problemes i garanties en front de pèrdues causades per altres actius. Les garanties representarien un gran regal pels accionistes dels bancs; les compres, potser no, si el preu fos just, però, segons informació del Financial Times, els preus probablement estarien basats en ‘models de transacció’ enlloc de en preus de mercat, el que significa que el Govern els estaria fent un gran regal també amb això. I, a canvi del que probablement sigui una gegantesca subvenció, els contribuents obtindran (...) bé, res.
(...) sembla que la crisi gairebé no ha fet osca en la cultura de l’excés de Wall Street. “Diguem que soc un banquer i que he generat 23 milions d’euros. Jo hauria de rebre part d’aquests diners”, comentava un banquer a The New York Times. I si ets un banquer i has destruït 23.000 milions? L’Oncle Sam acudeix al rescat!
Paul Krugman, Rescates financieros para incompetentes, El País 8-02-2009.
