Febleses d’un símbol orgullós de tecnologia
Els somnis de 113 persones (...) es van fer miques amb la catàstrofe. El
(...) La majoria de les famílies de les víctimes van renunciar a personar-se com a part civil després de rebre una quantiosa indemnització.
(...) esta`en qüestió la pròpia fragilitat del Concorde. L'acusació oficial ha constatat que el Concorde havia acumulat prop de 80 incidents a causa dels pneumàtics entre 1979 i el 2000, set dels quals van implicar a més la perforació dels dipòsits del carburant, fins el punt que la companyia British Airways
L'incident més gran es va produir el 14 de juny de 1979 a Washington i va estar a punt de causar una catàstrofe com la de Paris. En
La instrucció considera que les mesures preses després d'aquesta sèrie d'incidents –tendents sobretot a reforçar els pneumàtics- van ser del tot insuficients i que els responsables no es van preocupar veritablement de resoldre el problema de la vulnerabilitat dels dipòsits.
Lluís Uría, La caída del Concorde, en el banquillo, La Vanguardia 3-02-2010.
Condemna a Continental i a EADS
La companyia aèria nord-americana Continental Airlines ha estat senyalada per la justícia francesa com la màxima responsable de la catàstrofe que fa deu anys va costar la vida a 113 persones a París i va posar fi al somni de l’ocell supersònic europeu.
El Tribunal de Pontoise (...) ahir va declarar a Continental culpable d’un delicte d’homicidi involuntari i la va condemnar a pagar 200.000 euros de multa i un milió d’euros d’indemnització a Air France. (...)
La defensa de Continental va acusar al tribunal d’haver emès una sentència política que persegueix exculpar a França i va anunciar la presentació d’un recurs d’apel·lació. “S’ha buscat la protecció de França en nom del patriotisme i no del dret”, va declarar l’advocat (...).
La catàstrofe del Concorde es va produir (...) quan el vol d’Air France AF-4590 en direcció a Nova York es va estavellar dos minuts després d’enlairar-se de l’aeroport parisenc de Roissy-Charles de Gaulle després de l’incendi d’un dels dipòsits de carburant. L’avió supersònic (...) va caure sobre un petit hotel barat de la ‘banlieue’ (...).
La sentència considera provat que el despreniment accidental d’una lama de titani adossada la fuselatge d’un DC-10 de Continental Airlines, el qual s’havia enlairat només quatre minuts abans del Concorde per la mateixa pista, va ser la causa de la rebentada d’un pneumàtic d’aquest avió, el qual va provocar la fissura i incendi d’un dels dipòsits de carburant. (...)
El tribunal considera al mecànic de Continental (...), condemnat a 15 mesos de presó, responsable de l’accident per haver preparat i adossat al fuselatge del DC-10 –dues setmanes abans- la fatal peça de titani. Tot i això, el seu superior immediat (...) –també processat-, ha estat absolt. (...)
El grup aeronàutic EADS –en tant que hereu legal dels fabricants originals del Concorde, Aérospatiale i British Aircraft Corporation- ha esta declarat culpable de negligències de seguretat, per la qual cosa és condemnat apagar el 30% de els indemnitzacions. La major part de les famílies ja van ser indemnitzades per les assegurances un any després de l’accident, per valor d’uns 100 milions.
Entre 1979 i 2l 2000, els Concorde van registrar 80 incidents causats pels pneumàtics del tren d’aterratge, set dels quals van provocar la perforació dels dipòsits de carburant. Si els pneumàtics van ser reforçats arrel d’això, no es va fer el mateix amb els dipòsits.
Lluís Uría, Continental paga por el Concorde, La Vanguardia 7-12-2010.
“El Concorde era un avió perillós i l’Estat Francès ho sabia”, va subratllar l’advocat de l’aerolínia (...), Continental ha contraargumentat –a partir d’alguns testimonis visuals- que el Concorde es va incendiar uns 700 metres abans d’arribar on havia caigut la peça del DC-a0. Segons aquesta hipòtesi –refusada pel tribunal-, la perforació del dipòsit de combustible podria haver estat deguda al despreniment d’una part del tren d’aterratge a causa de les vibracions produïdes per l’absència d’una peça que estabilitza les rodes.
“Era un avión peligroso y Francia lo sabía, La Vanguardia 7-12-2010.
Temes relacionats: El cas del DC-10, Precedents de l'accident de Spanair a Madrid
La concatenació de fets de grans accidents, no és culpa
de ningú segons els tribunals*
Ningú va tenir la culpa de l’accident del
Concorde que el 25 de juliol del 2000 es va estavellar prop de l’aeroport de
Charles de Gaulle de París i que va causar 113 morts. Almenys, així quedarà per
a la justícia francesa, que ahir va considerar que no hi havia lloc a cap
responsabilitat penal. Per a sorpresa de tothom, i en contra de l’opinió del
fiscal, el Tribunal d’Apel·lació de Versalles va decidir absoldre la companyia
aèria nord-americana Continental i un dels seus empleats, condemnats en primera
instància pel Tribunal de Pontoise ara fa gairebé dos anys. Malgrat això, la
sentència estableix que va cometre una sèrie de “faltes” per les quals condemna
a pagar una indemnització d’un milió d’euros a la companyia Air France.
El tribunal constata la concatenació de fets
que van conduir al fatal accident. Tot va començar quan un avió DC-10 de
Continental que s’havia enlairat feia pocs minuts per la mateixa pista va
perdre en la maniobra una làmina de titani adossada al fuselatge. Quan li va
tocar el torn al Concorde –vol 4590 d’Air France amb destinació a Nova York-,
l’avió supersònic va topar amb la làmina, la qual cosa va provocar la rebentada
d’un pneumàtic del tren d’aterratge i ña perforació i incendi del dipòsit de
combustible, i això va conduir a la pèrdua de potència dels seus reactors.
Impossibilitat per intentar un aterratge d’emergència, el Concorde es va
estavellar dos minuts després sobre un hotel de carretera a Gonesse, on van
morir quatre de les víctimes.
La primera sentència va considerar que hi
havia una relació de causa-efecte entre la pèrdua de la làmina del DC-10 i
l’accident, i per això va condemnar Continental al pagament d’una multa de
200.000 euros i un dels seus mecànics a 14 mesos de presó, a banda
d’indemintzar –també amb un milió d’euros- Air France. El Tribunal d’Apel·lació
de Versalles considera, en canvi, que la pèrdua de la làmina de titani de
l’avió de Continental, si bé és una falta, no constitueix en canvi una
infracció penal.
L’advocat de Continental, Olivier Metzner
(...) en el seu moment va acusar França d’haver “posat el patriotisme per
davant de la justícia” en aquest assumpte. Metzner va intentar sempre derivar
la responsabilitat cap a Air France i els constructors del Concorde.
Air France també va celebrar la sentència,
que l’exonera també de tota culpa i que –com que estableix la responsabilitat
civil de Continental- reforçarà la seva demanda en aquest terreny, que és
objecte d’una tramitació paral·lela.
Els únics descontents van ser les famílies
de les 113 víctimes.
Lluís Uría, La justícia francesa rectifica i deixa
l’accident del Concorde sense culpables, La Vanguardia 30-11-2012.
