Certs ciutadans van ser enganyats amb mentides pels que els van concedir el crèdit, per exemple taxant l’immoble per sobre del seu valor. Mentir és “dir el contrari del que es pensa amb intenció d’enganyar”, i això és precisament el que es va fer amb algunes ciutadans incauts. Van firmar contractes, sí, però amb tergiversacions importants. Per a aquests casos la solució indicada moralment i legalment, és fer responsables els que van enganyar amb intenció de lucrar-se especulant, de forma inadmissible, amb el valor futur dels béns i no a través d’un preu just per al préstec prenent un risc raonable.
Ells, persones jurídiques i individuals, són responsables d’aquestes situacions. La figura legal corresponent està tipificada de fa temps i es diu ‘frau’. No és necessari canviar cap llei. Només cal identificar els responsables i exigir la reparació corresponent. I esperar que n’aprenguin per al futur. Ells no farien el mateix si els enganyés en termes semblants un arquitecte, un metge, o qualsevol professional l’especialitat del qual els resultés inintel·ligible en termes tècnics?.
R. Andreu i J.M. Rosanas, Contractes, emntides i enganys, La Vanguardia 27-06-2011.
