La fragilitat financera va ser formulada clarament pel professor de Berkeley i de la Washington University H.P.
(...) existeix una inestabilitat permanent, inherent a les economies capitalistes, la qual deriva fatalment en l’emergència de crisis un cop salta el detonant de la deuda excessiva acumulada durant les fases d’eufòria. En realitat, el creixement de l’endeutament, peça essencial en el model del cicle del crèdit de Minsky, acaba essent el principal determinant dels beneficis d’aquestes fases expansives.
Emilio Ontiveros, A las finanzas no se les puede dejar solas, El País, 4-01-2009
Risc sistèmic
(...) els trenta grups financers -24 bancs i 6 assegurances- [el col·lapse dels quals afectaria greument el sistema] constitueixen un "risc sistèmic" i podrien veure’s obligats a disposar de més capital que els altres i adoptar determinades pràctiques en benefici de la salvaguarda del sector i del país (...). En definitiva, es lligarà curt al grup de més grans, els quals suportaran més regulació.
Lalo Agustina, Santander i BBVA, contrarios a ser penalizados por su excesivo tamaño, La Vanguardia 1-12-2009.
Dispositius pal·liatius inadequats
(...) crisis similars han afectat a sistemes summament diferents al llarg de segles.
(...) La historia financera està farcida de dispositius de xarxa de seguretat que no havien estat sotmesos a prova i que en una crisi van fallar.
Kenneth Rogoff, ¿Todos para un impuesto y un impuesto para todos?, El País 2-05-2010.
