A tants britànics la infància dels quals va ser sinònim d'explotació, de pèrdua d'identitat i arrels, expressava la seva disculpa pública fa poc el primer ministre australià Paul Rudd. "Us demanem perdó per haver estat arrabassats de les vostres famílies, perdó pels patiments físics, per la tortura emocional, per la freda absència d'amor, tendresa i cures", va declarar en una cerimònia celebrada a Canberra davant la presència de centenars de supervivents, els anomenats "australians oblidats".
Durant tres dècades que duren fins 1967, entre 7.000 i 11.000 nens procedents de la metròpoli britànica van ser deportats a Austràlia, sota el popular eslògan de l'època que deia "el nen, el millor immigrant". La xifra es multiplica al menys per 10 quan es comptabilitza el total de nens enviats a diversos països de la Commonwealth, principalment Canadà i Sud-àfrica. El gruix tenia entre 3 i 14 anys, procedia dels estrat socials més humils. Eren nens ingressats en institucions regentades per l'Estat o l'Església, encara que només una minoria (al voltant del 15%) eren orfes. La resta tenia família.
Alguns pares van tenir l'opció d'escollir el lloc on els seus fills serien recolocats, però a molts se’ls va fer creure falsament que els seus fills serien adoptats per parelles de classe mitjana en el mateix Regne Unit. Tots estaven convençuts que lliuraven els seus fills a un futur ple de possibilitats, quan en realitat van ser desviats vers les colònies per dur a terme treballs impropis de l'edat i ser novament reclosos en centres suposadament caritatius en els quals van rebre un tracte denigrant.
Darrera aquesta història trufada de mentides, crueltat i completa deixadesa oficial subjau l'interès del Govern britànic per desprendre’s del que considerava una càrrega. Les autoritats australianes estaven encantades de rebre aquestes "trameses" de nens ja que, en paraules del llavors ministre d'Immigració (...) es necessitava "una injecció de sang blanca". A molts petits se'ls va comunicar que els seus pares havien mort. La política oficial implicava a més separar els germans un cop arribats al nou país.
(...) Els càstigs eren freqüents si no complia amb la seva dura jornada de treball. (...) Relats com el seu van anar arribant a un comitè parlamentari britànic que va investigar el cas del "nens perduts" a finals dels anys noranta. (...)
El 'mea culpa' entonat per Rudd davant aquests episodis menyspreables va ser dirigit al conjunt de mig milió de nens ingressats en orfenats i centres caritatius australians entre 1920 i 1970, independentment del seu origen. El grup de petits procedents del Regne Unit encarna només una part d'aquesta vergonya.
(...) L'any passat, el Govern australià es va disculpar públicament per les polítiques escomeses durant la colonització contra nens aborígens, arrancats de les seves famílies per assimilar-los a la cultura blanca. (...)
El que ningú accepta és que el Govern d'Austràlia s'hagi avanat al del Regne Unit a l'hora de reconèixer aquests abusos històrics. "Gordon Brown (actual primer ministre britànic) s'hauria d’avergonyir per amagar el cap sota l'ala.
Patricia Tubella, Nadia les quería, todos abusaron, El País 29-11-2009.
