Reclams del 2002
[George W. Bush] en el seu discurs més important de l’any va reclamar “estàndards comptables més estrictes i requeriments més exigents de la presentació de resultats”. Les empreses d’EEUU necessiten ser “més responsables vers el seu personal i als accionistes, i mantenir el més alt estàndard de conducta”.
Richard Waters, Coming clean, Financial Times, 2-02-2002.
Resistència a reformes necessàries
Ara, després l’escàndol d’Arthur Andersesn, l’Administració [d’Estats Units] es resisteix a reformar-les, malgrat ja sabem que fenòmens com les opcions sobre accions per a executius han contribuït a falsificar els comptes de les empreses, a l’augmentar artificialment ingressos i beneficis per a que pugessin les accions en la borsa.
Manuel Estapé Tous, Stiglitz cree que la política económica de Bush es “equivocada, inhumana e hipócrita”, La Vanguardia 28-05-2002.
Retorn als beneficis d'enfonsar l'economia
El Congrés d’EUA ha donat poders al Govern per a que prohibeixi salaris i primes que considerin que incentiven “un risc inapropiat”. A més, com ja va plantejar el Tresor, cerca donar més veu als accionistes per decidir com s’ha de premiar als executius en funció dels resultats (...).
El sis titans bancaris d’EUA ja tenen posats en reserva 52.000 milions d’euros per pagar als seus executius i empleats. (...) Aquesta quantitat inclou sous, assegurances, pensions i, per descomptat, primes (...).
Aquest retorn a la cultura de les primes irrita especialment al director gerent del Fons Monetari Internacional (...) que aventura nous “drames” per al sector financer si no es posa fre a aquestes pràctiques, amb regles (...) “Cal aturar a aquest petit grup que treu profit d’enfonsar l’economia del planeta a la catàstrofe” (...).
Sandro Pozzi, La codicia vuelve a Wall Street, E País 2-08-2009.
