Churchill (...) va convocar una conferència a El Caire després que la Societat de Nacions atorgués a Londres els mandats de Palestina, Transjordània i Iraq. Churchill va reunir a quaranta experts i polítics (...). I en el conclave, envoltat del major secret, es van prendre decisions sobre les fins llavors províncies àrabs de l'imperi otomà que encara avui fan d'Orient Mitjà una regió convulsa. Primer es va dissenyar el regne titella d'Iraq (...); després, amb el mateix tiralínies, es va dibuixar l'emirat de Transjordània (avui, Jordània) (...).
Londres va fer promeses contradictòries per guanyar aliats contra els otomans, els quals lluitaven junt als imperis alemanys i austrohongarès. Als àrabs els va prometre la independència; als jueus, una Llar Nacional a Palestina (declaració Balfour, 1917), i, secretament, va pactar amb París (...) el repartiment dels territoris que havia promès a àrabs i jueus.
El 1915, McMahon, alt comissari britànic a El Caire, va establir les primeres negociacions amb Husein ibn Ali ,(...) va prometre que si els àrabs s’alçaven contra els otomans, Gran Bretanya estava "disposada a recolzar la independència dels àrabs dintre dels límits sol·licitats per [Husein], xerif de La Meca. El tiralínies colonial va traçar llavors uns divisòria una mica difusa, però Husin va entendre que tots els territoris es convertirien en un Estat àrab independent. Londres no pensava exactament el mateix. (...)
El 1916 (...) un diputat britànic i (...) l'ex cònsol general francès a Beirut, van concloure un pacte secret, amb l’aquiescència de Rússia, per repartir-se els territoris àrabs i ignorar el que McMahon havia promès a Husein. França es va quedar amb la costa Síria (avui, Líban); Gran Bretanya, amb Bagdad i Basora (avui, Iraq); Palestina seria administrada internacionalment, i la resta (les actuals Síria, Mosul i Jordània) tindria caps àrabs supervisats pels governs de París i Londres.
Tot just subscrit l'acord, però, els britànics se'n van penedir. Primer van exigir controlar Palestina i desprès va desaprovar que Mosul, on començava a brollar el petroli, passés a França. El 1920, a San Remo, Orient Mitjà va ser dividit en cinc mandats de la Societat de Nacions que haurien de preparar les independències: per a París, Síria i Líban; per a Londres, Palestina, Transjordània (avui, Jordània) i l'actual Iraq, integrat per Mosul, Bagdad i Basora.
Xavier Batalla, El tiralíneas de Churchill, La Vanguadia 23-1-2010.
