Meitat economia, meitat psicologia
L’or, com la Borsa, és meitat economia i meitat psicologia de masses. I mentre les finances mundials estiguin sobre el diva de la bogeria, al metall preciós l’anirà bé. Els inversors s’han refugiat en ell (...). Aquesta empenta s’explica per la forta entrada de capitals en fons d’inversió que aposten pels metalls preciosos (...). I aquesta és la paradoxa, el metall se sent bé quan l’economia planetària va malament.
Or contra inflació
Molts inversors creuen que el vertiginós augment de la massa monetària durà més aviat que tard a una inflació. I, per evitar que el seus diners perdin valor, cerquen refugi en actius com l’or.
Alejandro Bolaños, Las materias primas enredan la crisis, El País 7-07-2009.
No sempre surt bé
(..) en el passat, quan augmenta la inestabilitat financera o política i queien les Borses, el preu de l’or solia pujar, de manera que una forma de protegir-se contra la caiguda de els Borses podia ser la compra d’or, el qual es revaloraria quan aquelles caiguessin. No obstant, durant la primera fase de la crisi, entre març i novembre de l’any passat, el preu de l’or va caure un 30 %, per la qual cosa qualsevol intent de compensar les pèrdues de la Borsa amb la inversió en or hauria resultat fallit.
Juan Ignacio Crespo, La hipótesis tóxica, El País 11-10-2009.
-->
Una bombolla en el refugi?
L’unça d’or ahir va pujar un 1,7% a Londres, sumant un nou rècord (...) degut a l’interès dels inversors per un valor refugi que no s'ha deixat de revaloritzar d’ençà finals del 2000. (...) el preu es podria tornar a revaloritzar un 20% (...). Des del gener, la pujada ha estat del 13%. Des dels anys vint del segle passat, l’or no havia empalmat deu anys pujant, per la qual cosa alguns experts consideren que assistim a una bombolla especulativa.
El dato, La Vanguardia 15-09-2010.
Amb la persistent incertesa i la debilitat del dòlar dels darrers dies, la comunitat inversora ha escollit l’or (...). Tot just s'utilitza més que per atresorar-lo o invertir, però la seva tradicional component d’inversió refugi llueix en les crisis.
(...) Quan el dòlar baixa, l’or tendeix naturalment a pujar perquè cotitza en la moneda americana. A més, la por a la futura inflació també sol atraure inversió als metalls preciosos.
(...) no hi ha una sola explicació per a la carrera que du el metall preciós, que ha multiplicat el seu preu pràcticament per cinc des de 2002. (...) El que hi ha en el mercat és diner corrent que es col·loca en diferents inversions i una part va a l’or.
La trajectòria del darrer any, com tot 'rally', desprèn flaire de bombolla, però dista molt del que va ocórrer a finals dels setanta.
(...) La qüestió és quan durarà la festa. (...) "el mercat creu que el metall ja ha pujat molt i veurà aviat un límit".
Amanda Mars, El oro se envalentona, El País 26-09-2010.
La debilitat del dòlar, la volatilitat de la Borsa, la mediocritat de l’economia, l’enorme dèficit pressupostari i la complaença de la Reserva Federal nord-americana fan que la febre de l’or s'apoderi de la gent.
(...) "(...) l’avantage de l’or és que funciona com amagatall en temps de confusió econòmica". (...)
Al llarg del dos darrers mesos, el dòlar s'ha depreciat un 6% davant de les principals monedes, però l’or ha repuntat un 17% i, d’ençà del moment més baix de la crisi financera fa dos anys, l’or ha pujat un 91%. (...)
Però als que inverteixen en or de fa temps, (...) els preocupa que l’actual repunt pugui ser exagerat. "Comença a fe una mica l’olor a les fases inicials d’una bombolla (...)"
Nelson D. Schwartz/Graham Bowley, El oro, red de seguridad de inversores, El País/The New York Times 25-11-2010.
La impressionant pujada del preu de l’or (un 24% el 2010 i un 111% en quatre anys) es deu a que aquest metall es continua veient com un refugi en temps de crisi, però també a la democratització de la inversió d’aquest actiu a través dels fons cotitzats (ETF en anglès).
Una araña que se 'come' todo el oro que encuentra, El País 28-11-2010.
El remat darrera l’or
Però serà l'or el nou tulipa? (...)
Per ara, el mercat no té una posició comuna. Els més pessimistes apunten que ja estem vivint els primers símptomes d'una situació propera a esclatar. "La diferència brutal que hi ha entre el preu d'extracció i el de venda de l'or és un factor que permet intuir que hi ha una bombolla de valoració" (...)
No obstant això, alguna cosa sembla que segueix sense encaixar. El cost mitjà de producció d'una unça (33,10 grams ) del metall preciós és de 620 dòlars, i la seva cotització va arribar divendres passat el seu màxim històric al situar-se en 1851 $ (...).
(...) els inversors busquen protecció i diversificació. I l'estatus de l'or com a refugi segur l'ha beneficiat amb significatius fluxos d'inversió "(...).
Tampoc hi ha moltes alternatives. "És veritat que és un mercat molt especulatiu, però es tracta de l'únic actiu que en aquests moments es pot utilitzar si busques protecció, cosa que ni tan sols aconsegueixes amb el ien o el franc suís" (...).
Al final, en tot aquest moviment subjau també el que es podria anomenar "economia del ramat". Vivim el gran moment de l'or i hi ha gestors professionals que són seguidors de tendències pures i dures, i si la moda és el metall groc, s'apuntaran a ella, empenyent la cotització; tant és que creen en el metall o no. Així és la condició humana. I la inversora.
Cotitzacions estimades
| |
$/unça
|
Font
|
1.600
|
Amundi
|
1.650
|
Nombra
|
1.730
|
Goldman Sachs
|
2.000
|
Deutche Bank i Numis Securities
|
3.000
|
Consens d’altres bancs
|
5.000
|
Rumors de fa anys
|
8.000
|
Massa monetària d’EUA/reserves d’or
|
Miguel Ángel García Vega, La amenaza de burbuja ronda al oro, El País, 21/08/2011
Aposta més segura que el deute públic
Els inversors internacionals estan observant
l’evolució que segueix la cotització de l’or amb una atenció creixent. La raó
és doble: l’elevada incertesa que hi ha als mercats financers en general i el
fet que la cotització d’aquest metall preciós mostra una tendència alcista
sostinguda i a l’empara de gairebé tots els motius de preocupació que embarguen
l’economia mundial.
“Aquest metall preciós sembla una aposta més
segura que el deute públic (...)”.
(...) l’or acumula una revalorització del
490% des de l’any 2000.
(...) les polítiques monetàries li són
favorables i el risc sistèmic augmenta el seu atractiu com a inversió refugi”
Or, inversió estratègica, La Vanguardia 2-12-2012.
