Algunes
tendències actuals suggereixen que, ara sí, ens acostem al llindar d'un món on
la robotització del treball pot enterrar milions de feines: malgrat la marxa
relativament positiva de l'economia, la taxa de participació laborals als
Estats Units ha baixat als nivells dels anys setanta [...]; les empreses
creades en el sector de les noves tecnologies s'han caracteritzat per generar
pocs llocs de treball en proporció a la seva capitalització i volum de
beneficis.
[...]
La primera reforma [...] passa per ajustar el sistema educatiu a la nova
economia emergent.. L'expansió de l'ensenyament primari i secundari, ara faràun
segle, va respondre, en gran part, a les possibilitats creades per la segona
revolució industrial -la demanda d'una mà d'obra relativament educada capaç de
manipular la maquinària de plantes industrials com les de la Ford i de
treballar en els serveis adminsitratius de les grans empreses del segle XX-.
Amb aquests objectius, l'escola va ser dissenyada per garantir uns nivells
educatius bàsics per a tothom: transmissió de competències mínimes en llengua i
matemàtiques; desenvolupament de la capacitat d'autocontrol, planificació i
rutines de treball. Aquesta educació
bàsica es va articular fent-la compatible amb un procés de diferenciació entre
aquells adolescents que només arribaven als mínims preestablerts [...] i
aquells estudiants que continuaven fins a completar tot el cicle secundari o
fins i tot el terciari. Aquesta compatibilitat va ser possible, sobretot, perquè
l'economia va generar feines (i salaris) proporcionals (aproximadament) a
l'esforça i coneixements dels diferents nivells educatius.
Les
noves tecnologies qüestionen aquesta relació lineal entre educació i mercat
laboral i, per tant, el mode d'ensenyament tradicional, en la mesura en què
l'automatització de feines rutinàries [...] converteix en inservible l'educació
bàsica tradicional [i obre una bretxa profunda en la població escolar [...]
aquells que s'afanyen a acumular tota mena de graus i postgraus universitaris
per accedir a les feines menys amenaçades [...] i els que es troben que allò
que abans servia per aconseguir una feina adequada ara ha perdut tota utilitat.
Carles Boix, Respostes al repte de la
robotització, Ara 25-02-2016.
Reflexions:
·
Formació: per a les empreses, per a la
societat o per a l'empoderament?
·
El
procés històric de la menysvaloració del treball:
1 .
Les màquines: emprades per substituir la força
de treball.
2 .
L'Organització Científica del
treball ("Taylorisme"):
traspàs del coneixement dels processos dels treballadors als managers.
3 .
Automatització: reducció de treball i inserció
dels coneixements en les màquines.
4 .
Robotització: reducció de treball; integració de
coneixement, major precisió i rapidesa en les màquines.
5 . Mercat
mundial: centenars
(o milers) de milions de persones cercant una ocupació remunerada.
Articles relacionats: LLocs de treball minvants
Una lliçó
d'economia moderna: l'empresa familiar i els mercats
Em
moc pel món a la recerca d'empreses el valor de les quals no estigui reflectit
en el preu de la seva acció i millor si són propietat d'una família des de fa
generacions.
L'empresa
familiar alinea els seus interessos amb els de l'accionista. En canvi, quan
l'empresa la porten només els gestors sense propietari que els fiscalitzin,
això no està tan clar. Per calcular el valor d'una empresa sovint en tinc prou
amb la calculadora del mòbil. A més, esbrino tot el que puc sobre ella i si
comprovo que té una gestió honesta a llarg termini, en compro les accions.
Els
bancs o les asseguradores o les grans constructores sense família propietària
em són més difícils d'escrutar. Tenen inversions llunyanes a molt llarg termini
i crèdits complexos.
Tants
perden tant en borsa perquè en l'evolució han sobreviscut els més gregaris,
impulsius, mandrosos (estalviadors d'energia) i que han tingut més por de la
pèrdua que anticipació dl benefici. En canvi, als mercats, aquelles conductes
no són les millors.
El
bon inversor ha de vèncer aquells impulsos evolutius, com qualsevol que és bo
en qualsevol cosa, i ser pacient perquè el gran s'aconsegueix a llarg termini;
ser curiós per analitzar el que passa; humil per reconèixer errors i aprendre'n
i agosarat per ser capaç d'anar contra corrent.
L'ensurt
assegurat és que els governs van gastant més i més i fan més i més deute i més
i més diners per pagar-lo i continuar gastant... Per això els seus diners
acaben valent menys si no estan ben invertits.
I,
si no estan ben invertits, això seran pèrdues per a vostè. Però si inverteix
bé, hi guanyarà. Per això cada cop hi ha menys pobres i menys guerres al món,
perquè fa 25 anys que l'economia mundial creix un 3% anual i continuarà
creixent.
L'etimologia
d'especular és mirar al futur. En aquest sentit, som especuladors. I donem
liquiditat perquè els mercats creixin i permetin sortir de la misèria a més
pobresa.
Lluís Amiguet, entrevista a Francisco
García Paramés, "Quan inverteixi, pensi que cada any l'India i la Xina
creen una Espanya", La Vanguardia 17-01-2017.
