Cert, o excusa?
Fonts del Santander i del BBVA coincideixen en defensar que [la disminució dels crèdits concedits] és un problema de la caiguda de la demanda, no de la manca d’oferta.
Íñigo de Barrón, El crédito, sólo para algunos, El País 25-01-2009.
Cal elevar els marges que cobra la banca!
Botín [Santander]: “És difícil, impossible, que el crèdit augmenti”
(...) el Santander es compromet a distribuir 7.000 milions dels diners que ha disposat el ICO [Instituto de Crédito Oficial] per a empreses i famílies (...)
per a que aquestes línies puguin ser utilitzades a ple rendiment és necessari adaptar-les al mercat (...) flexibilitzar els criteris de concessió de crèdits i alleugerir els tràmits (...) també cal elevar els marges que cobra la banca per distribuir-los (...) ampliar el límit de les garanties del ICO, és a dir, que assumeixi una part de la morositat que es pugui produir.
Mariano Guindal, Botín: “Es difícil, impossible, que el crédito aumente”, La Vanguardia 7-02-2009.
I, el resultat de les peticions de la banca...
El govern ha decidit accedir a part de les peticions que li han formulat bancs i caixes per comercialitzar els crèdits disposats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). Entre elles destaca l’increment de les comissions que se’ls paga per intermediar la concessió de crèdits, acostant-les al preu del mercat.
(...) la major part de les institucions financeres no distribuïen aquests crèdits [de 33.000 milions d’euros de l’ICO] degut a que les condicions que oferia l’Estat eren poc atractives per a les pròpies entitats. Aquesta és la raó central de l’enfrontament produït en les darreres setmanes entre l'executiu i la banca, amb acusacions creuades entre alguns ministres i la AEB.
(...) el Consell de Ministre va aprovar ahir incrementar en 55 punts bàsics la comissió que es paga a les entitats financeres que comercialitzen les línies de crèdit ICO [entre altres mesures](...)
Mariano Guindal, El Gobierno pagarà más a la bnaca por intermediar créditos del ICO, La Vanguardia 7-02-2009.
