La Borsa
"Vaig arribar a somiar amb la Borsa. El meu món girava al seu voltant". Així resumeix la seva història un addicte borsàtil. (...) es va marcar un objctiu que es va transformar en obsessió: incrementar el seu patrimoni el més ràpid possible. (...)
"Te n’adones que tens un problema quan les quantitats que inverteixes no es corresponen am el teu nivell de vida. Volia parar, però no podia (...)".
"(...) No vaig arribar a tenir problemes laborals, però els nivells d'nsietat i el nerviosisme que assolia no eren normals. És una addicció que afecta al teu rendiment, al teu estat d'ànim i, per descomptat, a les teves relacions personals".
Els darrers anys, coincidint amb el desenvolupament tecnològic que permet invertir de forma anònima en temps real en qualsevol mercat des de qualsevol lloc, ja no és estrany veure persones amb transtorns de ludopatia borsàtil en els departaments de psiquiatria dels hospitals.
"Alguns inversors arrisquen molts diners, calculant poc els riscos i cercant guanys ràpids, així com elevats nivells d'excitació. Aquestes persones juguen exactament igual que ho farien en un casino o en qualsevol altre tipus de joc amb aposta. La seva conducta compleix estrictament els criteris de joc patològic dels manuals de diagnòstic dels trastorns mentals" (...).
Aquest inversor encara no sap si la Borsa és el seu problema o si només és una vàlvula d'escapament per fugir d'altres problemes. (...)
(...) Com a mostra de la magnitud que està adquirint aquest problema, és significatiu que la Securities and Exchange Commission (SEC), el supervisor borsàtil nord-americà, hagi accedit a incloure al seu web diversos enllaços a pàgines especialitzades en el tractament d'aquesta malaltia. I ho ha fet amb l'oposició frontal de la indústria financera.
(...) Molts potser pateixen aquest problema, però no ho reconeixen. "És possible que s'endarrereixi el diagnòstic degut a que és una activitat socialment acceptada i associada a un cert estatus social" (...).
(...) "La Borsa és molt més addictiva [que el joc tradicional] gràcies a la possibilitat d'invertir les 24 hores" (...).
"Respecte a la seva personalitat, observem que són persones amb una clara necessitat de sensacions, tenen dificultats per prendre les regnes de la seva vida i presenten una elevada impulsivitat".(...)
Un tret propi de la ludopatia borsàtl és que molts pacients presenten trets narcisistes. S'aboquen al mercat no només per guanyar diners, sinò també per demostrar que són més llestos que els altres, que ells sí poden batre el mercat. "En molts casos s'enganxen a la Borsa perquè tene la impresió de tenir una habilitat especial per aconseguir l'èxit. Això els du resistir-se a assumir els pèrdues; sempre tracten de recuperar-les. La inversió desperta un ego especial. Aquest és la raó per la qual molts dels pacients que tractem utilitzen productes complexos per invertir. Intenten sortir del corrent". (...)
"la pressió dels deutes provoca que moltes vegades recorris al que més coneixes, pensant que aquesta vegada serà diferent. La memòria sol ser selectiva: recordem les plusvàlues i minimitzem o oblidem les pèrdues".
(...) "En les entitats financeres no hi ha sensibilitat al risc que tenen els seus clients de convertir-se en addictes a la inversió. Seria bo que obrissin una unitat d'assistència".
David Fernández, Doctor, soy adicto a la Bolsa, El País 18-04-2010.
