Els inversors oloren la fragilitat dels comptes públics d'un país, i aposten a que l'euro baixarà i el seu risc país pujarà. Compren assegurances d’impagament d'aquest deute, els CDS, els quals en un primer moment encara són baixos i surten barats. "Alguns acudeixen llavors a una entitat financera i li demanen prestats el títols de deute (només prestats, amb la qual cosa només paguen per ells l'Euríbor) i immediatament els venen en el mercat" (...). La venda massiva provoca una caiguda del preu i un augment de la prima de risc, amb la qual cosa tornen a comprar-los més barats i els tornen al banc. Així s’emborsen la diferència de preu prèvia a la caiguda en el mercat.
Mentrestant, degut a l'augment del risc país, el preu dels CDS han pujat, de manera que els inversors també obtenen sucoses plusvàlues al vendre’ls.
A. Mars, Al olor de la debilidad, El País 14-02-2010.
[en el mercat financer] una massa de diners calents que olora la flaquesa d'un país, abandona els actius dèbils i s’aboca sobre els forts, en grans quantitats i a curt termini, contribuint a enfonsar els primers. Els anys noranta els especuladors van guanyar la batalla als Estats Units.
Amanda Mars, El ataque que ganaron los especuladores, El País 14-02-2010.
