¿El present de l’esquerra és confús o incert?
(...) cal partir dels grans problemes que afecten l’esquerra de manera específica i no només al conjunt de partits polítics(...) l’esquerra ha perdut un dels seus grans referents amb la quasi desaparició del comunisme (...)
L’esquerra s’afanya cada cop més per fer-se socialdemòcrata (...) s’enfronta a problemes socials que no sempre està preparada per abordar(...) se sent incòmode per afrontar l’exclusió social, l’atur, la crisi urbana, i encara menys si es tracte de respondre a les demandes de la població en matèria de seguretat –un tema que la dreta sap tractar molt millor-. Cada cop més qüestionada en matèria cultural (...) [en] demandes vinculades a la religió, a l’afirmació d’identitats particulars, a reivindicacions històriques o a l’increment de l’individualisme, el qual lesiona els seus conceptes d’acció política, molt centrats en la idea d’acció col·lectiva.
L’actual crisi podria donar la raó a l’esquerra, al menys en quan a que ha criticat les derives del capitalisme financer i la globalització. La crisi col·loca a l’esquerra en una posició més difícil del que pugui pensar-se, per tres raons. Per una part els poders de dretes abandonen les ideologies neoliberals i adopten discursos, si no polítiques, inspirats en registres de l’esquerra. Així, ja no discuteixen el retorn de l’Estat, les polítiques de rellançament, a Keynes, o inclús la nacionalització dels bancs. Des d’aquest moment l’esquerra o bé sembla com poc diferent de la dreta o intenta radicalitzar-se amb actituds que l’allunyen de tot realisme de gestió.
Per altra banda l’esquerra, en els anys vuitanta i noranta, no sempre ha evidenciat un esperit de resistència enfront la neoliberalisme i com més modernitzadora ha pretès ser, més ha volgut participar en la globalització (...) i més s’ha apartat dels seus principis fonamentals i s’ha col·locat en posicions delicades.
I en tercer lloc, l’esquerra es troba pressionada per dos tipus de lògiques, unes centrades sobre la col·locació, les rendes, el nivell de vida, l’accés de tothom al consum, i altres al medi ambient, el desenvolupament sostenible, l’ecologia i diversos valors que renoven completament el seu repertori. Més enllà d’urgències vinculades a la crisi actual (...) l’esquerra necessita trencar amb el seus modes de pensament que fan que produir i consumir més sigui la marca del progrés (...)
La crisi aporta als partits d’esquerra algunes temptacions mortals a curt termini: la radicalització esquerrana, el populisme, la nostàlgia fonamentalista.
Michel Wieviorka, El futuro de la izquierda, La Vanguardia 28-02-2009.
El poder de les multinacionals
El capitalisme ens mou al seu gust, com titelles en el seu retaule, amb fils de vegades visibles i de vegades invisibles. Teitelbaum, amb més dades que demagògia, encara que una mica hi ha de tots dos ingredients en el guisat, mostra en aquest llibre ['La armadura del capitalismo. El poder de las sociedades transnacionales en el mundo contemporáneo'] algunes de les tripes del tinglado que, encara que no les veiem, existeixen i conformen i condicionen les nostres vides. I alguns dels seus perillosos artefactes de depredació, en forma de multinacionals com les recollides en aquesta obra.
No cal ser necessàriament d'esquerres per reconèixer la voracitat desenfrenada d'aquests grups en l'actualitat. (...)
"L’armadura del capitalisme" denúncia, en suma, que moltes societats transnacionals, amb l'auspici d'uns governs domesticats i sotmesos a la seva voluntat, amb independència del país o del lloc en l’espectre ideològic en què s’ubiquen, intenten sotmetre el funcionament de l'economia a la seva estratègia, i que aquesta no és altra que maximitzar els seus beneficis "apropiant per qualsevol mitjà del fruit del treball, dels estalvis i dels coneixements tradicionals i científics de la societat humana".
A través de dades històriques i actuals, en aquest llibre es tracta de comprendre i demostrar que l'efecte de les activitats de les transnacionals, mentre expressió concentrada del capitalisme actual, està buidant de contingut a la democràcia representativa i que és a més un factor de primer ordre en la crisi política, econòmica, social, ecològica i cultural que afecta actualment a la humanitat. (...)
A través de dades històriques i actuals, en aquest llibre es tracta de comprendre i demostrar que l'efecte de les activitats de les transnacionals, mentre expressió concentrada del capitalisme actual, està buidant de contingut a la democràcia representativa i que és a més un factor de primer ordre en la crisi política, econòmica, social, ecològica i cultural que afecta actualment a la humanitat. (...)
Hi ha un error molt estès que consisteix en pensar que aquestes grans corporacions transnacionals són creadores d'ocupació i, per tant, de riquesa per a una majoria de població. En realitat, com revela el treball d'Alejandro Teitelbaum, gairebé totes són empreses "fantasma" que concentren l'activitat financera i subcontracten o controlen l'activitat productiva que realitzen altres empreses més petites, és a dir, que l'únic que fan és apropiar-se del valor creat per l'economia real, generant dividends per als accionistes. Aquesta apropiació contribueix, a més, a empitjorar les condicions de treball en les empreses subcontractades ia un repartiment més desigual entre el capital productiu i el capital financer, en detriment del primer.
