La globalització resultava molt addictiva per al consumidor (...) la fe en la tecnologia equivalia al dogma materialista històric en el marxisme clàssic: portaria la humanitat “inexorablement cap endavant”. Aquesta il·lusió, que podia quedar com un somni individual enmig de l’optimista magma global, proveïa d’ inesgotable esperança en el futur. Això ajuda a entendre el conformisme expectant i l’escassa mobilització social que està generant aquesta crisi: milions de persones a tot el món desitgen creure que la situació que estem vivint és temporal, que no es tracta sinó d’una versió ampliada de les bombolles especulatives prèvies, una correcció per sanejar el mercat(...)
Els directius i responsables d’abans desitgen continuar on eren i tenen el màxim interès en fer-nos creure que poden arreglar les coses. Però ells mateixos són el problema i per aquesta raó no hi poden trobar la solució
Francisco Veiga, La banca islàmica, El Periódico 13-02-2009.
