Números que canten, però oïdes sordes
[El desembre de 2008 vostè va avisar d’un crisi econòmica a la porta en les fronteres exteriors d'Europa. Va arribar a afirmar que el centre de l'actual crisi s’havia "traslladat des del mercat immobiliari nord-americà fins a la perifèria europea" [Irlanda, Espanya, Grècia, Romania, Bulgària, Hongria i els bàltics] (...) ¿Què va ser el que li va cridar l’atenció de la perifèria d'Europa tan aviat?] Els nombres, els nombres, els nombres. Els gegantescos dèficits per compte corrent gairebé cridaven: "Bombolla!". En general, és sorprenent l’útil que han estat inclús unes mesures molt tosques de l’equilibri a l’hora de predir les crisis; i en qualsevol àmbit, des de la vivenda a EUA fins el cas de Letònia. I això fa encara més sorprenent que tan poques persones advertissin el senyals d’avís.
Edward Hugh, entrevista a Paul Krugman, "España està como los países del patrón oro en los años 30", La Vanguardia 3-1-2010.
Massa de moltes coses
(...) massa gent en massa llocs alhora va creure massa temps que la vivenda no baixaria mai de preu. (...) Només consultant les sèries temporals de preus de qualsevol país hauria vist que les vivendes també baixen.
Lluís Amiguet, entrevista amb Finn Kydland, “Lo ineficaz debe quebrar para que no quiebre el sistema”, La Vanguardia 4-12-2009.
S'hauria d'haver vist a venir
Els autors atribueixen les darreres causes de la crisi a l'intens descens en els tipus d'interès que la Reserva Federal d'EUA va propiciar des de 2001 per aturar l'amenaça de recessió sorgida després de la crisi de les punt.com. L’abundor de diner derivada d'aquesta política, la qual es veuria augmentada pels fons de capital provinent dels països asiàtics, fruit dels seus superàvit comercials (...) va conduir les entitats financeres a tractar de fer realitat el somni de molts nord-americans d'accedir a una vivenda en propietat, finançant la seva compra a través de l’emissió de títols amb risc creixent no només per als que els adquirien sinó també per a elles mateixes.
Rafael Myro, Qué nos está pasando, comentari del llibre 'La economía edificada sobre arena. Causas y soluciones de la crisi económica.', de Álvaro Anchuelo Crego y Miguel Ángel García Díaz, El País 31-01-2010.
Destrucció insòlit de riquesa
El nostre creixent durant els darrers anys té com origen l'increment de la població activa en percentatge de la població total. Aquest model de creixement, sempre limitat per definició, ha tocat sostre amb la ruptura de la bombolla immobiliària. Aquesta va emmascarar durant molt temps les deficiències estructurals de la nostra economia; el seu esclat ha destruït un percentatge insòlit de la riquesa de les famílies, fortament apalancades, i aquesta destrucció de riquesa continuarà: hi ha 1'5 milions de cases sense vendre i el seu valor encara ha de caure molt i amb això les garanties dels préstecs bancaris. I el que semblaven unes finances públiques sòlides no eren sinó el miratge d'unes recaptacions insostenibles causades pel 'boom' immobiliari.
J. Fernández, L. Garicano y T. Santos, Recuperar la credibilidad, El País 7-02-2010.
