El capital per a expansió ('venture capital') representa actualment només un 30 per cent, aproximadament, de les operacions de capital risc. La resta el protagonitzen grans fons de capital privat ('private equity') que entren en empreses madures, podent prendre la majoria o inclús el cent per cent del capital, les gestionen de forma molt agressiva (reducció de plantilles, tancament de plantes, venda d’immobles), injecten nou capital, acceleren el seu creixement i, al cap d’uns anys, les venen al comprador que ofereix un preu més alt, potser als seus propis directius o a una altra empresa de capital risc.
No hi ha espai per a sentimentalismes; les empreses són tractades com pures mercaderies, que es compren i es venen. Aquests fons es financen d’institucions financeres, fons d’inversió, assegurances o grans fortunes. És habitual que els gestors dels fons comprin empreses amb pocs diners propis i obtinguin la resta endeutant-se –"apalancant-se"- amb crèdits de la banca ('leverage buy out'). És just reconèixer que en empreses enquilosades o amb problemes de successió, l’entrada de capital risc pot ser una solució. (...) El panorama quedaria incomplert sense mencionar, a més, els fons d’alt risc o fons especulatius ('hedge funds') els quals persegueixen alts rendiments a curt termini. Els seus gestors gaudeixen d’àmplia llibertat per realitzar inversions arriscades, com especular en el sector immobiliari, apostar sobre pujades o caigudes d’un valor o endeutar-se en yens, amb un tipus d’interès baix, per invertir en francs suïssos, amb interès més elevat. S’estima que els hedge funds mobilitzen en el món capitals per valor de 1'4 bilions de dòlars. Hi ha molts taurons a l’aguait.
