Oblits perillosos
L'oblit és potser un dels grans problemes econòmics, un dels més difícilment solucionables. La memòria financera dura uns 10 anys; acabat aquest termini ja ningú sol recordar què dimonis va succeir en la crisi anterior.
Claudi Pérez, ¿Pero esto es todo?, El País 2-05-2010.
Els bons escombraria ja són antics
(...) el responsable del departament de “junk bond” de la firma d’inversions Drexel Burnham Lambert, va ser culpat ahir [30-3-1989] per un jurat federal de Nova York de violació de les regles borsàtils a l’utilitzar informació confidencial en les seves operacions.
Els “junk bond”, anomenats bons escombraria pels seus alts tipus d’interès i risc, han alimentat durant els darrers anys l’onada de compres de societats a traves d’opas hostils, provocant importants transaccions financeres i l’alerta dels mitjans borsàtils.
Afp, La Vanguardia 31-03-1989
El “new deal” de Roosevelt
Obama s’ha inspirat en el “new deal” de Roosevelt, però (...) preses en el seu conjunt (com cal fer-ho), les polítiques econòmiques de Roosevelt no van funcionar. Dos conjunts de famílies de dades en els quals avui mostrem major confiança són el Dow Jones Industrial i l’atur. El Dow Jones Industrial no va recuperar el nivell de 1929 fins 1954, quinze anys després del final real del “new deal”. L’atur es va mantenir com mitjana en els dos dígits durant la dècada de 1930(...)
J.M.G., entrevista a Amity Shlaes, “El plan de Roosevelt no funcionó”, La Vanguardia 22-02-2009.
Rèpliques d'Enron
La pregunta és quantes rèpliques d’Enron hi ha ocultes, i la resposta del Govern [d’Estats Units] ha estat, per ara, obrir 11 investigacions i un replantejament nacional dels mecanismes de control i auditoria.
122 recessions en 37 anys no han estat suficients
Entre 1970 i 2007, les 22 economies més grans del món van patir 122 recessions –períodes de sis mesos consecutius durant els quals l’activitat econòmics es va contreure-(...).
L’actual crisi té algunes similituds amb crisis anteriors. Però també té enormes diferències.
Moisés Naím, ¿Cuánto va a durar esta crisis económica?, El País 7-07-2009.
De la crisi 2008-2009
Poc després de dos anys de l’esclat de la major crisi financera des de la postguerra, la salut dels bancs inquieta altra cop a les autoritats monetàries (...) pels "elevats nivells de risc" en els quals estan incurriendo, oblidant que aquesta va ser una de les causes del col·lapse financer i la recessió econòmica del 2008 i 2009. (...)
(...) "les firmes financeres estan tornant a adoptar el comportament agressiu que va prevaler durant el període anterior a la crisi".
(...) els responsables del BPI [Banc de Pagaments Internacional, "banc central de bancs centrals, creat després de la Primera Guerra Mundial
(...) el BPI (...) va ser l'única institució internacional que va advertir ja el 2005 i el 2006 sobre els perills de d’excessiu endeutament del sector privat (...) "La preocupació ara és que la perllongada seguritat d’un finançament molt ampli i barat pugui fomentar la presa de riscos excessius. (...)
Manuel Estapé Tous, Los riesgos de los bancos inquietan de nuevo a las autoridades monetarias, La Vanguardia 8-1-2010.
