El
Fons Monetari Internacional (FMI) és el millor exemple d'aquesta
contradictòria relació entre la pobresa de les masses àrabs i les
conveniències occidentals.
Fins
a la vigília de les revoltes, el Fons ha estat no només elogiant les
polítiques econòmiques de les dictadures àrabs, fins i tot ocultant les
seves astronòmiques xifres d'atur, sinó estimulant-los a aprovar encara
més plans d'austeritat per fer sostenibles els seus comptes.
L'FMI porta
massa temps actuant com el tecnòcrata que aplica la màxima que separa
de manera absoluta el règim polític de la política econòmica. Com si
l'economia i els drets humans no tinguessin cap relació. Serveix a una
ortodòxia asèptica que no té a veure amb la realitat social. (...)
Manel Pérez, El mundo árabe, el FMI y Rato, La Vanguardia 27-02-2011.
Temes relacionats: Suport extern
