(...) un ciutadà va presentar una denúncia perquè després de viatjar fins la Costa del Sol per veure de prop l'apartament pel qual Sofico li donava uns interessos anuals del 12 per cent va descobrir que aquest apartament no existia.
(...) L'empresa necessitava liquidés per continuar amb els seus projectes i la liquidés s'aconseguia oferint alts interessos per capitals invertits en els apartaments que Sofico deia que llogava. En realitat, treure un 12 per cent de rendibilitat a aquell capital era pràcticament impossible a judici dels experts. (...)
A l'entramat de les societats de Sofico hi van arribar a ser uns cent trenta consellers, la majoria d'ells figures de l'antic règim. Els mencionats consellers no exercien a Sofico altra funció que la del tràfic d'influències.
Un magistrat, president d'una audiència provincial, i un capità general de l'època van ser en aquests consells (...).
(...) el fiscal a càrrec del cas en el moment d'esclatar la crisi (...) va demanar el processament del general. Per estar aforat, el cas va passar al Tribunal Suprem, on va dormis el somni dels justos el temps suficient com per a que el cas es diluís. Quan al final el Tribunal Suprem va retornar el cas, ho va fer dient que no es podia procedir contra el general (...) i el fiscal de duia el cas va ser apartat d'aquest.
