(...) segons un estudi de la Societat Xinesa de Reforma Econòmica (...) les dades oficials no mostren la veritable fotografia: al PIB oficial s’haurien d’afegir 1,36 bilions de dòlars (...) d’ingressos no declarats.
Aquesta “economia gris” de la qual parla l’informe equival a gairebé el 30% del PIB de 2009. La major part d’aquesta quantitat fora dels llibres és diner “il·legal o quasi legal”. L’estudi es va dur a terme comparant estadístiques oficials amb 4.000 entrevistes (...). Per esbrinar els ingressos d’una família, els entrevistadors van preguntar als seus amics, col·legues i parents, garantint-los l’anonimat. Després van comparar les dades amb les que la família havia declarat al Buró Nacional d’Estadística. “La bona notícia és que, segons el resultat, el consumidor a Xina té més poder adquisitiu” (...). “La mala, que segons les dades ha augmentat la disparitat entre rics i pobres”, afegeix. Quasi dos terços del diner no declarat se’l queda el 10% de la població. (...)
¿D’on surt el diner ‘gris’? Fonamentalment d’especular a la borsa, comprar i vendre propietats immobiliàries, adquirir bons de monopolis estatals o rebre quantiosos regals de boda. “És un diner normalment relacionat amb corrupció, abús de poder, inversió pública, desenvolupament immobiliari i altres interessos monopolístics” (...).
Ana Fuentes, Los chinos más ricos esconden un billón de dólares, La Vanguardia 23-08-2010.
Frau amb procediments capitalistes en el país comunista
(...) segons un estudi de la Societat Xinesa de Reforma Econòmica (...) les dades oficials no mostren la veritable fotografia: al PIB oficial s’haurien d’afegir 1,36 bilions de dòlars (...) d’ingressos no declarats.
Aquesta “economia gris” de la qual parla l’informe equival a gairebé el 30% del PIB de 2009. La major part d’aquesta quantitat fora dels llibres és diner “il·legal o quasi legal”. L’estudi es va dur a terme comparant estadístiques oficials amb 4.000 entrevistes (...). Per esbrinar els ingressos d’una família, els entrevistadors van preguntar als seus amics, col·legues i parents, garantint-los l’anonimat. Després van comparar les dades amb les que la família havia declarat al Buró Nacional d’Estadística. “La bona notícia és que, segons el resultat, el consumidor a la Xina té més poder adquisitiu” (...). “La mala, que segons les dades ha augmentat la disparitat entre rics i pobres”, afegeix. Quasi dos terços del diner no declarat se’l queda el 10% de la població. (...)
¿D’on surt el diner ‘gris’? Fonamentalment d’especular a la borsa, comprar i vendre propietats immobiliàries, adquirir bons de monopolis estatals o rebre quantiosos regals de boda. “És un diner normalment relacionat amb corrupció, abús de poder, inversió pública, desenvolupament immobiliari i altres interessos monopolístics” (...).
Ana Fuentes, Los chinos más ricos esconden un billón de dólares, La Vanguardia 23-08-2010.
