Segons Nacions Unides, els 'blood diamonds' (també coneguts com 'conflict diamonds') són els que procedeixen d'àrees controlades per forces oposades a governs legítims i reconeguts internacionalment, i que són emprats per finançar accions militars contra aquests governs o contra decisions de Nacions Unides.
(...) el percentatge de 'blood diamonds' en el mercat mundial ha baixat des de 2003 del 4% a menys de l'1%, gràcies a l'esforç desenvolupat conjuntament pel sector i els governs implicats.
(...) "Després que es trobessin diamants en la nostra terra, varem ser expulsats. Esperem que utilitzis la pel·lícula [Blood diamond] per explicar a la gent que nosaltres també som víctimes dels diamants", van escriure els bosquimans a l'estrella de Holywood [Leonardo DiCaprio].
A.R., Los diamantes ensangrentados de DiCaprio, El País 24-09-2006.
Entrevista a Leonardo DiCaprio
(...) Crec que tot el món sap que les grans corporacions i les grans indústries tenen les seves responsabilitats amb la gent i el medi ambient en aquells llocs en els quals extreuen els seus recursos naturals, com els diamants o l'or, i que no està bé que s'involucrin en regions de guerra i que s'aprofitin d'aquestes situacions. Gràcies a aquesta pel·lícula la indústria del diamant ha admès que pot fer millor les coses.
Gabriel Lerman, entrevista a Leonardo DiCaprio, "No a los diamantes con sangre", La Vanguardia 8-02-2007.
60.000 milions de dòlars l'any i 50.000 morts
¿Què ha canviat en deu anys? En primer lloc la resolució de conflictes que subsistien gràcies al fiançament mitjançant el tràfic de diamants. Les circumstàncies geopolítiques, com el final de la guerra freda, la derrota dels bàndols armats o la intervenció dels cascos blaus de l'ONU, han posat fi als conflictes a Angola, Sierra Leona i Libèria, els quals eren tres dels principals epicentres de la indústria diamantífera. En segon lloc, la creació de l'anomenat Procés de Kimberley, una iniciativa emparada per l'ONU que agrupa a setanta països i entitats civils que pretén atorgar un certificat d'origen a cada diamant, de manera que cada consumidor es pugui assegurar que la preciosa i costosa pedra que adquireix va ser extreta sense que alimentés un conflicte.
El Procés de Kimberley va ser creat el 2002 en la ciutat homònima de Sud-àfrica, un dels grans productors mundials de diamants junt amb Botsuana, Rússia, Austràlia, Namíbia, Angola i la República Democràtica de Congo, i que acull a De Beers, potser l'empresa privada més famosa del sector. (...)
La indústria dels diamants mou uns 60.000 milions de dòlars l'any, comptant l'extracció, (...) el dictador [de Libèria] Charles Taylor per assegurar-se el control de les conques fluvials diamantíferes, va matar a 50.000 persones en deu anys.
(...) El treball quasi esclau o l'ús de nens també és comú a la República Democràtica de Congo. I no només per extreure diamants, sinó també altres recursos minerals com el coltan, necessari pels mòbils, els ordinadors o els DVD.
David Dusster, La belleza mortífer de África, La Vanguardia 8-02-2007.
Compradors d’Israel, Índia, Líban i Rússia
Ahir es va iniciar a Harare una subhasta de ‘diamants de sang’, ignorant les denúncies de grups de drets humans que denuncien que el 2008 l’exèrcit va prendre el control de les mines de Marange –d’on van ser extrets-. Els militars van expulsar a milers de cercadors de pedres precioses, van matar 200 persones, van violar a dones per obligar-les a extraure diamants i van obligar a menors a efectuar aquests treballs forçats. A l’aeroport de Harare hi van arribar compradors d’Israel, Índia, Líban i Rússia.
Ap, Polémica subasta en Zimbabue de ‘diamantes de sangre’, La Vanguardia 12-08-2010.
