Condemna a Air France


Un jutge de Rio de Janeiro ha condemnat a Air France a indemnitzar amb 850.000 euros a la família d'una de les 228 persones que van morir a bord del A-330 que l'1 de juliol de 2009 es va estavellar al mig de l'Atlàntic camí a París. El jutge considera que hi ha hagut "conducte negligent" per part de la companyia. La víctima era Marcelle Valpacos, fiscal general de l'estat de Río. Les causes de l'accident no estan clares al no haver-se trobat les caixes negres. Air France, que pot recórrer el fallo, ha proposat pagar 100.000 euros per mort.
Reuters, Air France deberá pagar 850.000 euros por el accidente, La Vanguardia 13-03-2010.


La culpa: la sonda Pitot que mesura la velocitat
La causa de l’accident del vol AF-477 entre Río de Janeiro i París l’1 de juny de 2009, amb un balanç de 228 víctimes mortals, continua guardada zelosament per les caixes negres de l’avió al fons de l’Atlàntic. Però els principals protagonistes de la tragèdia han començat a tirar-se les culpes de la catàstrofe. El pagament de les milionàries indemnitzacions que s’anuncien explica aquesta guerra.
Air France ha estat la primera en disparar. (...) un memoràndum (...) en el qual [Air France] acusava al fabricant de l’avió, Airbus, i a la societat subministradora de les sondes de velocitat, Thales, d’haver ignorat lles repetides advertències que havia fet durant els deu mesos precedents a l’accident sobre les persistents averies d’aquestes sondes degut a la seva obturació per gel.
Airbus i Thales, segons Air France, no van aportar “recomanacions ni solucions perennes per pal·liar aquest problema”, tot i haver reconegut “la perillositat d’aquestes averies”. (...)
Les organitzacions de famílies de les víctimes i de pilots van veure ahir en el memoràndum d’Air France la confirmació de les seves sospites sobre el paper de les sondes Pitot en l’accident.
(...) En el cas de l’AF-477, els missatges automàtics tramesos per l’ordinador de bord al centre de manteniment d’Air France instants abans d’estavellar-se donaven compte d’un fallo de les sondes, les qual proporcionaven “velocitats incoherents”. Com a conseqüència, el pilot automàtic i altres automatismes de l’aparell van ser desconnectats.
(...) una font (...) va remarcar que l’aerolínia francesa –que disposa de 34 aparells A-330/A-340 com el sinistrat, d’una flota mundial d’un miler- concentra quasi la meitat dels 23 incidents registrats amb les sondes en quatre anys.
Lluís Uría, Aire France deriva a Airbus la culpa de la caída del F-477 en Brasil, La Vanguardia 27-11-2010.

El vol AF447 entre Rio de Janeiro i París
La tragèdia del vol AF447 d’Air France entre Rio de Janeiro i París, que l’1 de juny del 2009 es va estavellar a l’Atlàntic i va causar la mort dels 228 passatgers que hi anaven, va passar en tan sols quatre minuts. (...)la fallada de les sondes de velocitat va desactivar diversos sistemes de l’avió, i (...) els pilots van intentar desesperadament i infructuosament recobrar el control de l’aparell. (...)
La informació continguda a les dues caixes negres de l’avió, recuperades a 3.900 metres de profunditat, ha confirmat que la fallada –possiblement a causa del glaç– de les sondes Pitot, encarregades de mesurar la velocitat de l’avió, un Airbus A330-203, va ser el desencadenant de la tragèdia, que s’hauria generat per un error de pilotatge. L’aparició de dades divergents sobre la velocitat de l’aparell va fer que es desconnectessin el pilot automàtic i altres sistemes de l’avió. Això va obligar els pilots a governar l’aeronau a cegues, de nit, enmig de fortes turbulències, i amb moltes alarmes sonant, com la de caiguda (‘stall warning’).
Les caixes negres han revelat que el comandant del vol no era a la cabina quan van sorgir els problemes, sinó que estava descansant. L’avió estava en mans dels dos copilots, cosa que, segons el BEA, respecta els procediments de la companyia. El comandant va tornar un minut i mig després i va donar instruccions als seus copilots, però no va agafar els comandaments de l’aparell.
Els paràmetres tècnics gravats a les caixes negres indiquen que, en un primer moment, l’avió va iniciar una trajectòria ascendent i que el pilot que conduïa l’aparell es va entossudir a aixecar el morro de l’avió, i això va poder resultar contraproduent.
(...) Un informe del mes de març –anterior, per tant, a la troballa de les caixes negres– elaborat per cinc experts judicials va concloure que els pilots “no estaven preparats per afrontar” un problema així, per falta d’informació i d’entrenament.
Lluis Uría, Els pilots de l’AF447 van perdre el control de l’avió en quatre minuts, La Vanguardia 28-05-2011.