El deute, o l'acció?
“Faran el que puguin per evitar-ho, però si es manté el desplom d’accions hauran de nacionalitzar” (...).
Ara es tem la nacionalització al vell estil, seguint les receptes sueques de fer-se amb la totalitat del capital dels principals bancs, aniquilant l’accionariat però, al menys, minimitzant el cost del rescat al contribuent: “La nacionalització és molt bona pels qui han invertit en deute d’aquests bancs (...) Però el que és bo per al deute no és gens bo per l’accionista” (...).
(...) Economistes de prestigi (...) creuen que la nacionalització és la forma menys nociva pel contribuent de realitzar la recapitalització bancària i reprendre els crèdits: “Ningú vol parlar en veu alta de nacionalització però seria la forma més transparent de recapitalitzar”.
Andy Robinson, Los bancos se estremecen, La Vanguardia 25-01-2009.
Washington injectarà 30.000 milions de dòlars, a més dels 19.400 milions aportats des de desembre, a canvi d’un 70% del capital de GM. Canadà aportarà 9.500 milions pel 12% (...).
Lluny quedava aquella frase pronunciada el 1953 per Charles Wilson, llavors president de l’empresa: “Durant anys he cregut que el que és bo per al nostre país és bo per General Motors i viceversa”.
Sandro Pozzi, La caída del rey del automóvil, El País 7-07-2009.
La por del terme nacionalització
És significatiu que les aportacions de capital a empreses hagi tingut moltes variants tant en les formes com en les seves designacions. És de notar la cura que hi ha hagut en evitar el terme "nacionalització", teoritzant en el seu significat: Cal el 100% de les accions, o només la majoria? Cal controlar el capital i la gestió, o n'hi ha prou amb el capital? Cal una propietat indefinida, o n'hi ha prou amb una de temporal?...
La taula mostra les principals entitats bancàries i d’assegurances 'nacionalitzades' arran de la crisi de 2008 a EUA i la UE. Nomé s'han inclòs les entitats que han rebut la consideració de nacionalitzades al menys durant un període. Moltes altres han rebut significatives quantitats de diners (com el 70% de les accions) sense haver-se considerat com 'nacionalitzades'. També convé recordar que altres bancs s'havien nacionalitzat en crisis anteriors, o en altres països (Japó, Índia...).
Podeu accedir a una llista de fallides i rescats de bancs a:
Irlanda
El ‘Allied Irish Bank’ (AIB), que va arribar a ser el banc més important d’Irlanda i va precipitar la crisi financera del país, ahir va passar a mans de l’Estat després del vist-i-plau judicial a una nova aportació pública de 3.700 milions d’euros. La nacionalització es va fer efectiva un cop el Tribunal Suprem autoritzés l’operació (...).
(...) Després de l’autorització, [el ministre de Finances] va explicar que el paquet de rescat de l’AIB era essencial per a que el banc continués operant (...). “Aquest capital és essencial per permetre l’AIB complir amb el seu paper de recolzar l’economia irlandesa”, va afegir.
(...) Els 3.700 milions d’euros procedeixen del Fons de Reserva Nacional de Pensions i la seva utilització va ser acordada amb la Unió Europea
L’AIB ha d’obtenir uns altres 6.100 milions abans del proper 28 de febrer i la intenció del Govern de Dublin és reflotar el banc en el mercat borsàtil o vendre’l a un altre banc quan l’economia es recuperi. L’operació autoritzada ahir va ser possible gràcies a la nova llei d’Estabilització Creditícia, signada fa dos dies per la presidenta del país (...) que dóna poders gairebé il·limitats al ministre de Finances per intervenir en la gestió dels bancs.
El banc va fer un senyal de mea culpa, prenent “nota de les seves noves obligacions sota la nova llei, en el sentit de tenir en compte l’interès públic en la seva execució de les seves funcions, i que si hi ha un conflicte entre l’interès públic i els interessos de la companyia, ha de prevaler l’interès públic, d’acord amb els nous requisits estatutaris”.
Redacció i Agències, Irlanda nacionaliza el Allied Irish Bank por 3.700 millones de euros, La Vanguradia 24-12-2010.
