El Regne Unit conserva catorze 'souvenirs' de la seva antiga puixança, en uns casos per raons estratègiques i polítiques (Gibraltar, les Malvines, les illes Chagos), però en la majoria per tractar-se d'enclaus inviables econòmicament els quals han de ser subvencionats per la metròpoli per poder sobreviure i constitueixen una càrrega de la qual el Tresor desitjaria desfer-se'n en els actual tremps de crisi. (...)
Les catorze colònies tenen un greu problema de representació a Londres, reflex del desinterès per les seves vicissituds. (...)
Els habitants dels territoris d'ultramar tenen molts dels drets de qualsevol ciutadà britànic en matèria d'educació, sanitat, pensions i assistència social, però estan sotmesos a limitacions migratòries. Londres els ha concedit el grau més gran d'autonomia possible, subordinats a la figura d'un governador que fa d'enllaç amb la capital i és una figura fonamentalment simbòlica (...).
El panorama (...) típic de les colònies: una població molt envellida (els joves se'n van cercant oportunitats), sous baixos (...), condicions inhòspites, aïllament (...), economia agrària i un cost elevat dels aliments, gasolina i bens de primera necessitat degut al seu transport.(...)
Les Malvines reben una major atenció (sobretot militar), però només per l'amenaçant presència d'Argentina a quatre-cents quilòmetres i el descobriment de jaciments de petroli.
Rafael Ramos, Los rincones olvidados del imperio, La Vanguardia 6-12-2009.
(...) a les illes Turcas i Caicos, un paradís fiscal i de platja de Carib Londres l'ha arrabassat fa poc l'autonomia per sanejar els comptes i acabar amb la podridura. El govern local ha considerat aquesta decisió sense precedents com un exemple de "neocolonialisme" i l'ha denunciat a les Nacions Unides. (...)
A uns nou-cents quilòmetres de Miami i colonitzades pels espanyols el segle XVI, l'imperi britànic va fer seves les Turcas i Caicos el 1799, com part de les Bahames.
Corresponsal, Londres, El primer ministro chanchullero, La Vanguardia 6-12-2009.
