Els models teòrics
utilitzats fins ara ja no funcionen**
Els
economistes són tossuts i no en van tenir prou havent errat en la previsió de
la crisi del 2008: també van demostrar manca d'olfacte a l'hora de veure les
conseqüències que tindria i en quines condicions se'n sortiria.
Des
del desembre del 2008 el llavors governador del Banc d'Anglaterra, apuntava que
després del sotracchi hauria un creixement salarial que no hem vist mai.
L'expresident de la Reserva Federal nord-americana (Fed), al seu torn, va
predir una inflació de dos dígits. Tanmateix, onze anys després la inflació
dels Estats Units es manté obstinadament per sota de l'objectiu del 2%.
L'actual president de la FED, va assegurar que era un
"trencaclosques" esbrinar per què els sous encara no havien pujat.
L'exgovernador
del Banc d'Anglaterra, en una conferència al Fons Monetari Internacional (FMI)
va assegurar que el món està evolucionant cap a una nova crisi econòmic i
financera de conseqüències devastadores per al sistema democràtic de mercat. En
part, va dir, per la resistència dels economistes a desenvolupar un nou
pensament intel·lectual a l'hora d'analitzar l'economia i llegir les dades que
hi ha damunt la taula.
"No
hi ha hagut cap qüestionament fonamental de les idees que van provocar la crisi
de fa una dècada. Una altra crisi econòmica i financera seria devastadora per a
la legitimitat d'un sistema de mercat democràtic". I afegia: "Seguint
la nova ortodòxia de la política monetària el 'quantitative easing, la injecció
electrònica de diner en el sistema amb la compra de quantitats predeterminades
d'obligacions governamentals o altres actius financers], i fent veure que hem
convertit en segur el sistema bancari, ens dirigim cap a una nova crisi".
Després de la Gran Depressió de la dècada dels
1930, hi va haver un nou canvi de pensament intel·lectual. Just el que no hi
hagut ara. "ningú no pot dubtar que vivim un període de crisi política,
però no hi hagut cap manera de posar un dubte les idees bàsques que fonamenten
la política econòmica actual".
L'exgovernador
del Banc d'Anglaterra també va assegurar que el clima econòmic i polític poques
vegades havia estat tan convuls.
D'acord amb el judici de l'exgovernador,
l'economia mundial es troba enmig d'una trampa de "baix rendiment",
en què la recuperació de la caiguda del 2008-09 ha sigut molt més feble que la
de després de la Gran Depressió. És el que l'exsecretari del Tresor dels Estats
Units va qualificar el 2013 d'"estancaament secular", és a dir, un
període permanent de baix creixement en què el recurs de mantenir els tipus
d'interès ultrabaixos no és efectiu. Però lees dades només es poden interpretar
dins d'una teoria o model. I és sorprenent que hi hagi tanta resistència a la
hipòtesi que els Estats Units i en general tota l'economia pateixen un
estancament secular per un problema de demanda.
A
parer seu cal, doncs, un rearmament teòric de l'economia i un intercanvi amb la
política per fer front a una futura crisi. Però quines són les idees més
adequades?
Una
solució és la que ha proposat el membre
del Comitè de Política Monetària del Banc d'Anglaterra el 2008, en el seu
recent llibre 'Not working: Where have all the good jobs gone?' Els models
teòrics utilitzats fins ara ja no funcionen. Però aporta una solució ben
diferent, el que anomena "economia de proximitat". És a dir,
oblidar-se de models envellits i convidar els economistes a trepitjar el món
real, que no és exactament la projecció de les seves teories matemàtiques. Si
ho haguessin fet, les polítiques anomenades "d'austeritat expansiva"
posteriors a la crisi del 2008 no haurien tingut tants seguidors ni efectes
nocius.
Quim Aranda, La crisi 'indetectable' que
s'acosta, Ara 28-10-2019.
